Textos clarificadors del historiador Fontana

17 desembre 2019 06:00h
Foto: Enric Català

Josep Fontana va estar un rigorós historiador i també un intel·lectual compromès, producte de les dues coses són uns textos senzills que estic llegint i que pense comentar. En concret són part d'un llibret editat per 3 i 4 Edicions, i fan referència a la transició. Fontana intenta assimilar les derrotes, aquelles que hem experimentat, per tal de recuperar alguns impulsos, o consciència del canvi, que en altres moments recents existiren.

Doncs bé, segons el nostre historiador, el motor de la transició fou una confluència de les resistències dels sindicats, el moviment veïnal, els grups catòlics progressistes, els sectors nacionalistes i els partits d'esquerra i altres. Tot això, podia conduir a una explosió col·lectiva com aquella que s'havia produït a Portugal, aleshores: "Davant aquesta perspectiva, van ser els mateixos hereus del franquisme que van optar per emprendre els canvis mínims que els havia d'assegurar no solament la impunitat personal, sinó fins ni tota la supervivència política..." Afegint-ne, com això els portà -als hereus- a pactar amb una esquerra que havia demostrat la seua incapacitat per acabar amb la dictadura i que en eixos moments es veia impotent davant els hereus de Franco.

Fontana es mostra crític amb els dirigents de l'esquerra, a l'afirmar que el temor al carrer va forçar un pacte amb "uns dirigents d'esquerra que, amb por que se'ls escapés de les mans el control d'unes forces, es creien amb dret de dirigir, van renunciar a una ruptura que eren incapaços de forçar i van acceptar totes les condicions que els van imposar..."

Aquestes consideracions sobre fets passats, com ja he apuntat, no són un exercici simplement de memòria, expliquen prou del sistema que en resultà, i que és el vigent. Fontana parla de "recuperar aquella voluntat d'intervenció... per articular des de baix, aquella mateixa confluència de resistència i reivindicació... Perquè potser és aquesta la sola manera de sortir d'aquest temps de retrocés social i apatia".

De segur que les coses no són tan simples, escriu el present paper en el "Dia de la Constitució", amb un discurs oficialista aclaparador als mitjans de comunicació, així i tot, moltes veus qualificades estan obrint un debat sobre la seua reforma, la qual cosa implica revisar els termes d'aquella transició. El conflicte de Catalunya ha obert escletxes, persisteixen moltes resistències conservadores, fins i tot al si de l'esquerra. Tinc, igualment que Fontana, un sentiment d'haver estat derrotat, per aquells pactes i també pels mateixos errors, això, em porta a valorar més la correlació a cada moment i pensar més a mitjà o llarg termini.

Deixem-ho, però, que cadascú traga les seues conclusions de les reflexions d'un historiador que fou militant comunista.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

next