VALÈNCIA. En sentit figurat, diem que ‘tota pedra fa paret [o marge]’ per a indicar que qualsevol cosa, per poc que siga, pot ajudar a aconseguir un objectiu. En sentit literal, però, “ja no queda mà d’obra especialitzada” en aquestes construccions. Així ho asseguren els margenadors i picapedrers que encara hi ha.
Seguint amb els jocs de paraules, parlem de ‘picar pedra’ en referència a una tasca complicada, dura, que requereix esforç. Els treballadors de la pedra en sec, en el sentit real, també denuncien la seua situació precària, amb un treball “mal remunerat i discontinu”.
Aquestes són algunes de les idees que es van recollir en el seminari ‘El paisatge de pedra en sec: reptes i oportunitats de futur’, celebrat el passat 16 d’octubre a Xaló (la Marina Alta). Les jornades es van centrar en quatre blocs temàtics: la pedra en sec i altres tècniques tradicionals; el patrimoni de pedra en sec com a recurs turístic diferenciat; desenvolupament local estratègic, formació i promoció, i línies de finançament i optimització d’inversió. Tot seguit es va organitzar una taula redona per a fer una anàlisi de les necessitats i oportunitats del paisatge de pedra en sec al territori.
Els margenadors i picapedrers que van participar en la taula rodona van ser els més crítics a l’hora de valorar la situació del sector. Així, a banda de denunciar les seues condicions laborals, van criticar “una formació mal plantejada” que fa molt complicada una continuïtat generacional dels seus oficis; a més, van posar l’accent en “la falta d’implicació” de les administracions.
En les jornades també van participar ajuntaments, tècnics de turisme, universitats i associacions. I una idea en comú: el futur de la pedra en sec és responsabilitat de tots i cal treballar en la recerca de solucions. Les conclusions de les jornades apunten que encara que la Carta del paisatge i la pedra seca de la Vall de Pop, del març del 2019, és un referent, són “molt tímides” les actuacions que s’estan realitzant.
Un “important recurs turístic” que forma part del nostre paisatge
Casetes de camp, corrals, pous d’aigua, neveres, fonts, murs… Destaca la gran quantitat de construccions de pedra en sec que formen part del paisatge natural valencià, però també del patrimoni que ha anat creant l’ésser humà que l’habita. Unes construccions que identifiquen la nostra societat i, a més, esdevenen “un important recurs turístic”. Per això, una altra conclusió del seminari és que cal que els municipis donen a conéixer l’arquitectura de la pedra en sec i que l’integren dins de la seua oferta cultural i turística.
“La pedra seca és patrimoni i tradició i aporta valor afegit al nostre paisatge des de la sostenibilitat”, exposen des de l’organització del seminari, i afegeixen que aquestes construccions “sumen així un plus amb altres trets destacables del territori com ara les varietats autòctones de productes tan nostres com l’oli i el raïm, o el cultiu en minifundi”.
Quan el reconeixement no és sinònim de protecció
La tècnica de la pedra seca va ser reconeguda ara fa vora un any, al novembre del 2018, com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco. Conscient del valor d’aquesta arquitectura, al novembre del 2016 la Generalitat ja va declarar la tècnica constructiva de la pedra en sec com a Bé de Rellevància Local Immaterial. Dos anys després, és a dir, al novembre passat, la manifestació cultural internacional ‘L’art de la pedra seca’ va ser inclosa en la llista representativa de Patrimoni Cultural Immaterial de la Unesco.
Però, segons denuncien els margenadors i picapedrers, aquesta declaració no ha contribuït a revalorar aquesta tècnica i, sobretot, a protegir-la. “Per falta d’eines de preservació, ha desaparegut en amplis paratges i ja no queda mà d’obra especialitzada”, lamenten.
Compromisos adquirits al voltant de la pedra en sec
Durant la trobada d’aquest octubre a Xaló es va signar un conveni entre el Grup d’Acció Local Rural Muntanya d’Alacant (GALRMA) i la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA), organitzadors de l’esdeveniment. L’objectiu que persegueixen és facilitar el retorn de la inversió en aquest tipus de construccions.
El GALRMA aglutina fins a 58 municipis de les comarques de l’Alcoià, l’Alt Vinalopó, el Comtat, la Marina Alta i la Marina Baixa. És una associació sense ànim de lucre que agrupa entitats públiques i privades dels territoris rurals amb la finalitat de desenvolupar accions en aquestes zones mitjançant el finançament del programa LEADER. Les seues estratègies i actuacions estan enfocades al creixement intel·ligent, sostenible i integrador, i a la lluita contra el despoblament i l’abandonament rural.
D’entre més d’una vintena d’iniciatives tramitades en les darreres dues convocatòries de LEADER, huit corresponen a projectes relacionats amb la pedra en sec. La inversió total destinada a la zona de la Muntanya d’Alacant és de 385.631 euros; d’aquests, 254.832 euros provenen de subvencions del programa.
Entre les iniciatives que ja han pres forma es troba la Carta del paisatge i la pedra seca de la Vall de Pop, així com tasques de difusió d’aquesta tècnica constructiva com a recurs turístic, cultural i natural.
En el seminari també es va presentar la X Trobada de la Pedra Seca del Pinós (el Vinalopó Mitjà), que es va celebrar del 18 al 20 d’octubre amb els objectius de fer valdre el patrimoni material i immaterial relacionat amb la pedra seca; potenciar la recuperació de l’ofici i la tècnica; impulsar noves accions perquè la pedra seca continue estant present en les generacions futures; conéixer noves formes de gestió després de la declaració de la UNESCO, i promoure espais de trobada i intercanvi de coneixements relacionats amb el patrimoni de la pedra seca.
