El 1930, Barbara Hepworth, en una entrevista de la sèrie “Escultors anglesos contemporanis”, publicada a The Architectural Association Journal, declarava: “Per a mi, la talla és més interessant que el modelatge, perquè existeix una varietat immensa de materials en els quals inspirar-se. Cada material exigeix un tractament especial i, en la vida, hi ha un nombre infinit de temes que poden ser recreats en un material concret. De fet, seria possible tallar el mateix assumpte en una pedra diferent cada vegada, al llarg dels anys, sense que la forma es repetira. Gaudir d’un còdol o d’un ou només per la seua forma és un pas envers la veritable apreciació de l’escultura. Un tronc d’un arbre, amb l’eix canviant i les seccions diverses, ben entés en conjunt, ens porta un poc més enllà. Llavors, finalment, fa que prenguem consciència que la forma abstracta, la relació de masses i plans, és el que dona vida a l’escultura i que admetem que una obra escultòrica pot ser purament abstracta o no figurativa”.
