TOLEDO. El Tribunal Suprem ha anul·lat parcialment el Pla Hidrològic del Tajo i un article del Pla Hidrològic del Segura relatiu a l’ús d’aigües subterrànies, ja que ha atés part del recurs presentat pel govern de Castella-la Manxa.
En una sentència, a la qual ha tingut accés Efe, la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del Suprem ha admés parcialment el recurs presentat per Castella-la Manxa contra el Reial decret del 8 de gener del 2016 pel qual s’aprova la revisió dels plans hidrològics de diverses demarcacions hidrogràfiques.
Es tracta de la quarta sentència del Suprem en la qual anul·la parcialment el Pla Hidrològic del Tajo, després que admetera part dels recursos presentats per plataformes i col·lectius mediambientals i pels ajuntaments de Toledo i de Talavera de la Reina (Toledo).
Igual com en les anteriors, l’alt tribunal ha procedit a l’anul·lació perquè no es fixen cabals ecològics en zones del riu, entre elles les que discorren pels municipis de Toledo, Talavera de la Reina i Aranjuez (Madrid).
En aquests tres municipis, el Pla del Tajo substitueix el règim de cabals ecològics mínims pels cabals mínims circulants, mentre que per a altres 16 masses estratègiques del riu sí que estableix “un règim de cabals ecològics mínims trimestrals”, assenyala el Tribunal Suprem. I també ha considerat l’incompliment de l’obligació de l’Administració d’establir en el Pla Hidrològic del Tajo “un règim de cabals ecològics complet amb caràcter vinculant per a l’horitzó temporal del Pla (2015-2021) en les condicions legalment establides”.
Però a diferència de les tres anteriors, en aquesta quarta sentència el Suprem no solament anul·lat parcialment el Pla Hidrològic del Tajo sinó que també ha anul·lat l’article 40 del Pla Hidrològic del Segura, ja que Castella-la Manxa sol·licitava en el seu recurs l’anul·lació de part dels plans hidrològics d’aquesta demarcació hidrogràfica i de les del Xúquer, Guadiana i Segura.
El Suprem només ha atés el que demanava l’anul·lació d’aquest article del Pla del Segura, que estableix l’obligació de sol·licitar una autorització addicional per a aprofitaments d’aigües subterrànies el volum anual de les quals no sobrepasse els 7.000 metres cúbics anuals, amb independència que la massa d’aigua estiga sobreexplotada o no ho estiga.
En aquest cas, Castella-la Manxa argumentava que aquesta disposició vulnera l’article 54.2 del Text Refós de la Llei d’Aigües (TRLA), perquè sotmet a autorització els usos privatius per disposició legal. L’article 40 del Pla del Segura, relatiu als aprofitaments per disposició legal, preveu en l’apartat 1 que els aprofitaments el volum anual dels quals no sobrepasse els 7.000 metres cúbics “requeriran en tot cas” d’autorització prèvia de la Confederació Hidrogràfica del Segura.
Al seu torn, en l’article 54.2 de la Llei d’Aigües, s’estableix que les condicions que reglamentàriament es fixen, “es podran utilitzar en un predi aigües procedents de brolladors situats en el seu interior i aprofitar en ell aigües subterrànies, quan el volum total anual no sobrepasse els 7.000 metres cúbics, encara que “en els aqüífers que hagen sigut declarats com sobreexplotats, o en risc d’estar-ho, no podran realitzar-se noves obres de les emparades per aquest apartat sense la corresponent autorització”.
En el seu recurs, el Govern de Castella-la Manxa va argumentar que “conformement al text legal, només en el cas d’aqüífers sobreexplotats pot exigir-se autorització i, per això, el Pla Hidrològic del Segura manca de base legal per a imposar el requisit de l’autorització amb caràcter general indiscriminat”.
