VALÈNCIA. El canvi progressiu de la piràmide poblacional que indica l’augment de l’envelliment planteja incògnites sobre l’evolució de l’estructura social d’ací a uns anys i, així mateix, dels problemes de salut derivades d’ella. De cara al futur, les majors preocupacions dels valencians en matèria de salut són el deteriorament mental i la pèrdua de memòria. Gairebé un 60% de la població de la ciutat de València considera aquests mals com els principals a tindre en compte una vegada s’ha arribat a la vellesa i, en conseqüència, les malalties relacionades amb aquests, com ara l’alzhèimer i la demència senil.
Així es desprén de l’últim Baròmetre de l’Ajuntament de València, que inclou dades en matèria de salut, alimentació i esport. Respecte a les preocupacions dels valencians en les afeccions del futur, la por al deteriorament mental augmenta com més avança en edat. Així ho indica el fet que el 62,8% de les persones majors de 65 anys la considera com un dels seus majors temors.
Les situacions de dependència respecte a altres persones s’imposen com un dels grans mals per a l’etapa de la vellesa, especialment entre les dones: més d’un 42% les considera un factor a tindre en compte una vegada se supera la frontera de la vellesa. De fet, ja no només a la ciutat, sinó a tot el País Valencià, el sistema d’atenció a la dependència atén més de 80.000 persones. Ara bé, són moltes més les que necessiten supervisió de familiars o de persones externes.
Aquests dos mals encapçalen les preocupacions valencianes una vegada les persones es fan grans; lluny queda, en canvi, una de les epidèmies invisibles del segle XXI: la soledat. Aquesta és la gran enemiga a batre dels serveis d’acompanyament i de les institucions públiques en els pròxims anys. En el cas de la ciutat de València, més d’un 20% del veïnat la considera com un dels temors una vegada arriben a l’edat adulta. En general, aquestes preocupacions augmenten a mesura que se supera la línia de la vellesa. A partir dels 65 anys, el temor a la dependència augmenta fins en 10 punts respecte als menors de 40 anys.
Atenció sanitària pública
En aquest Baròmetre de la ciutat també s’indica que més d’un 35% del veïnat de la ciutat de València presenta algun tipus de malaltia crònica; especialment, hipertensió entre els homes i diabetis entre les dones. Uns mals que, en ser tractats, condicionen la dependència de la població al sistema sanitari públic de la metròpoli.
De fet, la major part de la ciutadania valenciana assegura que és usuària de la sanitat pública i que, alhora, es refia més d’aquesta que de la privada. Així ho indica una altra de les preguntes del Baròmetre, que indica que poc més del 3% dels valencians mostra més confiança en l’atenció sanitària privada que en els que treballen en la pública.
