VALÈNCIA. El 2018 es van comunicar al País Valencià 530 agressions en l’entorn sanitari, de les quals el 78% van ser agressions verbals i el 22%, físiques.
La taxa d’incidència –9,6 agressions per cada 1.000 treballadors– de l’any passat va ser superior a la registrada el 2017 –quan es van registrar 8,4 per cada miler de treballadors–, degut, fonamentalment, a l’increment de la declaració de les agressions verbals, ha assenyalat la Generalitat en un comunicat. Si bé cal destacar que les dades de l’any passat incorporen les del departament de salut de la Ribera, que va passar a formar part de la xarxa pública sanitària després del procés de reversió, les dades absolutes entre el 2017 i el 2018 no són comparables, recorden.
Així s’ha posat de manifest en la I Jornada sobre Agressions a Personal Sanitari que aquest dijous ha inaugurat la consellera de Sanitat Universal i Salut Pública, Ana Barceló, al Col·legi de Metges d’Alacant (COMA), juntament amb la subdelegada del govern espanyol a Alacant, María Araceli Poblador, i la presidenta del COMA, María Isabel Moya.
“Cada vegada som més intolerants davant la intolerància. Cada any detectem més casos i cada any ens atrevim a denunciar-ne més, de manera que el que abans resolíem en silenci ara ho col·loquem com un assumpte de màxima importància que ens concerneix a tots”, ha afirmat Barceló.
La consellera s’ha referit al paper dels Col·legis de Metges, els col·lectius professionals, sindicats i associacions i ha dit que la col·laboració entre tots “ens ha de conduir a l’erradicació de la violència als nostres centres sanitaris”
De les 530 agressions en l’entorn sanitari comunicades al llarg del 2018, 118 van ser agressions físiques i 412, verbals. El patró és similar al de l’any anterior: encara que les agressions afecten tots els grups professionals, el risc és major en Atenció Primària i es continua observant una dimensió de gènere.
Destaca l’augment de la declaració de les agressions entre el personal facultatiu, sobretot les verbals. No obstant això, el risc de ser agredit físicament es concentra entre el personal zelador i els Tècnics de Cures Auxiliars d’Infermeria (TCAE), seguit del personal d’Infermeria.
En l’àmbit assistencial, el 2018 es continua observant major risc d’agressió en Atenció Primària que en Atenció Especialitzada. De fet, el risc és 2,5 vegades major.
En l’àmbit de l’Atenció Primària són més freqüents les agressions al personal facultatiu i al de mostrador, mentre que en Atenció Especialitzada són més freqüents en personal d’Infermeria i TCAE.
Diferències de gènere
Es continuen observant diferències de gènere en les taxes d’agressió. Tal com es va observar el 2017, en la majoria dels grups professionals la taxa d’agressions és major en el cas de les dones. Entre el personal facultatiu el risc d’agressió és quasi el doble en les metgesses que en els metges en l’àmbit de l’Atenció Primària. Sobre el tipus d’agressió patida, aquesta diferència de gènere s’observa en les agressions verbals, però no en les físiques.
El Pla Integral de Prevenció de les Agressions en l’Entorn Sanitari 2018-2021, aprovat al juliol del 2018, combina les accions preventives amb mesures de suport, assessorament jurídic i assistència al personal agredit.
Es va aprovar amb l’objectiu últim de generar entorns de treball lliures de violència i tolerància zero enfront de les agressions i conté mesures específiques com el sistema d’alerta davant situacions de risc en l’Assistència Domiciliària –amb possibilitat d’acompanyant en els desplaçaments a zones conflictives– o protocols de coordinació per a protegir el personal de transport sanitari, ja que el treball nocturn i de carrer es considera factor de risc.
