La signatura de la Carta Europea de les Llengües, l’any 2001, per part de l’Estat Espanyol implica la promoció de l’ús de les llengües regionals i oficials del territori, en el nostre cas del valencià, en la vida pública i privada.
Però un centre de la sanitat pública valenciana com ara l’Hospital del Vinalopó, gestionat encara per l’empresa Ribera Salut, encara no té impresos bàsics de comunicació amb els pacients en valencià. El mateix passa a la Clínica TECMA d’Alzira, un centre de sanitat privada, on quasi la totalitat de la clientela i de la plantilla professional és valencianoparlant. Sol·licituds, receptes, tríptics, fullets explicatius, rètols i cartells de campanyes informatives en els dos centres que comentem són només en castellà, de forma generalitzada. Ara, després de les denúncies de la Plataforma per la Llengua, el director adjunt de l’hospital, José David Zafrilla, afirma que «s’està realitzant una revisió per a millorar aquesta cartelleria i el seu ús en valencià». I des d’abril del 2019, a la fi, al missatge telefònic d’espera de la centraleta, s’ha inclòs també el valencià, a més del castellà, l’anglés i l’alemany.
En general, a l’Hospital del Vinalopó, tota la informació, publicitat i comunicació amb els pacients es fa sistemàticament en castellà (tret d’alguna informació bilingüe molt puntual). El fet és especialment greu, perquè aquest centre sanitari és una institució pública de gestió privada, on fins ara es manifesta una falta sistemàtica d’ús del valencià, tant a les instal·lacions centrals com als catorze centres o ambulatoris mèdics que gestiona el Departament de Salut de la comarca, a Elx, Crevillent i Asp. Ara el portaveu de l’hospital, José David Zafrilla, afirma que «des de 2019 s’està introduint un major nombre de comunicacions en valencià. I tot el material serà en les dues llengües oficials de la Comunitat Valenciana durant 2019».
Al gener del 2018 i també ara al 2019, des de la Plataforma per la Llengua vam informar la Consellera de Sanitat Universal i Salut Pública i el director del centre sanitari sobre la manca d’ús del valencià a l’Hospital del Vinalopó i als ambulatoris associats. Des de l’Oficina de Drets Lingüístics i des de la Conselleria de Sanitat es va demanar a l’Hospital del Vinalopó que realitzara mesures efectives per a millorar l’ús normal del valencià als centres que gestiona. Ara, finalment s’ha comunicat a la Plataforma per la Llengua que la gerència de l’hospital del Vinalopó «ha dissenyat un pla d’implantació progressiva de l’ús del valencià en els nostres centres, per arribar al 100 % l’any 2019». Esperem-ho.
Podem parlar també d’un cas més general. L’ús del valencià a les receptes de les medicacions i als qüestionaris dels centres de salut de la Generalitat Valenciana és inexistent. D’acord amb la Carta Europea de les Llengües i amb l’Estatut d’Autonomia, l’ús normal i oficial del valencià en tots els àmbits determina que els pacients tenen dret a expressar-se i a rebre informació en valencià. La norma legal és com un camí per a la igualtat i per a la llibertat de l’ús del valencià, però els drets són com les romeries, existeixen quan es posen en marxa. Hi ha camí, però sense romiatge el camí resta solitari.
Actualment als centres de salut del País Valencià, les receptes de les medicacions únicament és fan en castellà, quan vivim en un territori amb dues llengües oficials. Com a resposta a la petició presentada per la Plataforma per la Llengua, el Director General de Farmàcia va afirmar que la informació dels medicaments es recull automàticament en castellà dels llistats que aporta el Ministeri de Sanitat. També ens va informar que el Servei de Tecnologia de la Generalitat considera que les aplicacions que fa servir no estan preparades per a posar els noms dels medicaments en valencià. Tot açò podria semblar una notícia falsa o una pura excusa. El més greu del cas és que és pura realitat.
Però a més a més els qüestionaris que es faciliten als usuaris en hospitals i centres de salut públics valencians, com ara l’Hospital de la Ribera, són només en castellà. Uns hospitals que pertanyen a la xarxa pública no poden tindre tals documents sense presència del valencià. I això no depén de cap vinculació informàtica de noms de medicaments amb el Ministeri de Sanitat.
Cal prendre mesures per part de la Conselleria de Sanitat per a introduir l’ús del valencià als texts de les receptes de les medicacions i als qüestionaris de salut dels hospitals i els centres de salut públics. La situació actual és una pura irregularitat.
