VALÈNCIA. Des d’actors com George Clooney i gegants com Disney fins a grans superproduccions de Bollywood, sèries de rècord com Doctor Who i cineastes com Rodrigo Sorogoyen o Icíar Bollaín, tots han sigut captivats pels racons de València, confirmada ja com un gran plató de pel·lícula.
L’aspecte futurista de la Ciutat de les Arts i les Ciències, l’arquitectura del centre històric, l’encant de l’Estació del Nord o la llum de la Malva-rosa i l’Albufera no només han seduït el seté art i la televisió, també han protagonitzat anuncis, documentals, videoclips, sessions fotogràfiques i programes de TV.
Des del 2015, la Film Office València ha gestionat un total de 1.128 consultes per a rodar a la ciutat, de les quals s’han materialitzat 634 (el 56%). En concret, del total de produccions realitzades, 118 han sigut llargmetratges. Però les més nombroses són anuncis –un total de 280–, seguits de programes de televisió –170– i sessions fotogràfiques –158–.
Els escenaris de València han sigut també protagonistes en quasi un centenar de curtmetratges i documentals, i en 46 videoclips, 35 vídeos corporatius o promocionals i 35 sèries o websèries.
El Bioparc i La Marina; platges, carrers i racons de la ciutat; interiors de museus; edificis com el Veles e Vents o el Mercat Central; els ponts de la ciutat, i fins i tot restaurants, masies, apartaments i instal·lacions esportives: qualsevol escenari es ven en la Film Office com a escenari de rodatge.
Precisament aquest divendres s’ha estrenat en cinemes Vivir dos veces, en la qual la cineasta María Ripoll ha usat localitzacions com la plaça del Carme, el carrer Corona, el rectorat de la Universitat de València o la barraca Tio Pepico de l’Albufera.
I aquest mes de setembre està previst que comence el rodatge en localitzacions de la ciutat d’Historias lamentables, de Javier Fesser, que ja va immortalitzar el barri del Carmen per a la seua pel·lícula La gran aventura de Mortadelo i Filemón (2003).
El reino (2018), en la qual Rodrigo Sorogoyen esmicola en to de denúncia la corrupció i amb la qual va arrasar en els premis Goya i Feroz, entre d’altres, utilitza llocs com la plaça Rodrigo Botet, el club nàutic, el Centre de Turisme (CdT), el parador del Saler, la Universitat de València i el complex esportiu La Petxina.
Pedro Almodóvar, amb l’acabada d’elegir candidata espanyola als Oscar Dolor i Gloria, ha rodat a les coves de Paterna, encara que el director manxec ja sap el que és usar localitzacions de la capital: els barris de Benimaclet i el Carme ixen en La mala educación (2004).
La Ciutat de les Arts i les Ciències ha seduït com a plató cinematogràfic la indústria cinematogràfica de l’Índia (Bollywood) per a mitja dotzena de pel·lícules, i Disney, que va rodar Tomorrowland. El mundo del mañana, una revolució durant diversos dies a València per la presència dels actors George Clooney i Hugh Laurie (House).
També l’emblemàtica sèrie de la BBC Doctor Who, rècord Guinness com la més longeva de la història de la ciència-ficció en la televisió, va rodar en aquest mateix escenari; una localització que també ha servit per als robots futuristes del salvatge oest de la tercera temporada de la sèrie de HBO Westworld.
El parc i el llac de l’Albufera han passat de ser l’escenari de la històrica sèrie Cañas y barro (1978), basada en la novel·la homònima de Vicente Blasco Ibáñez, al fet que els seus paisatges típics acullen la pel·lícula El Desentierro (Nacho Ruipérez).
Els seus arrossars i canals també es van convertir en protagonistes en la sèrie de Movistar El embarcadero (2019), producció dels creadors de la reeixida La Casa de Papel, Álex Pina i Esther Martínez, que situen en els seus paisatges el triangle amorós, encara que també van rodar al centre i a la Ciutat de les Arts i les Ciències.
La nova producció d’Atresmedia Televisió Perdida, amb Daniel Grao, Ana María Orozco i Melani Olivares entre els seus actors i centrada en el viatge d’uns pares després de la desaparició de la seua filla, ha utilitzat punts de l’Albufera per a rodar però també de la Ciutat de les Arts i les Ciències i del port.
En Cien años de perdón (2016), un film de Daniel Calparsoro protagonitzat per Luis Tosar i Rodrigo de la Serna i que va aconseguir dos Goya, es poden reconéixer llocs com la plaça de l’Ajuntament o l’edifici de Correus, i en la gastrocomèdia Paella today (2017) s’identifiquen la Llotja, el Mercat Central o el Micalet.
La Film Office informa sobre permisos i gestions i facilita la burocràcia; això sí, adverteix de dates “que s’haurà d’evitar” com el mes “faller” de març, els últims diumenges de cada mes, en els quals es tanca la plaça de l’Ajuntament, o els diumenges de carreres tan populars i internacionals com la Marató.
