VALÈNCIA (EFE). L’exalcaldesa de València Rita Barberá ja té el seu retrat oficial, que serà penjat aquest dimarts a l’Ajuntament de la capital i que mostra una Barberá “gloriosa i triomfant en la seua esplendor” sobre un cavallet al costat d’objectes i imatges que exemplifiquen la seua poder però també el seu “final penós”.
Així ho ha explicat en el seu estudi l’autor de l’obra, Luis Massoni, a qui la família de l’exalcaldessa del PP –a la qual no va conéixer personalment– va demanar el 2017 que fera el retrat oficial que estarà penjat als corredors de l’Alcaldia al costat del de la seua predecessora, Clementina Ródenas (PSPV), i que mesura 146,6 per 110 centímetres.
Ha indicat que mai ha volgut fer retrats a partir de fotografies perquè no els concep sense tractar amb el model i que va estar a punt de rebutjar aquest encàrrec, però que el vestit roig i els efectes personals i fotografies que li van entregar el van inspirar a crear aquesta “crònica” del pas de Barberá (València, 1948- Madrid, 2016) pel Consistori, que va presidir entre el 1991 i el 2015.
El quadre mostra un llenç de Rita Barberá “poderosa”, que “sembla apuntar-se al balcó de la seua popularitat”, sobre un cavallet en el qual es recolzen objectes, com ara la seua vara de comandament –en la qual posava un anell d’or en cada mandat–, el seu collaret de perles o la Guia de València de l’any que va accedir a l’Alcaldia.
L’autor també ha col·locat en el repeu del cavallet diverses fotografies de l’exalcaldessa, un compàs com a símbol de la transformació urbana de la ciutat, monedes ordenades cronològicament per a mostrar el pas del temps, un joier i uns naips amb l’as de copes per a exemplificar que va ser una “triomfadora”.
En el retrat, del qual Massoni ha destacat que té molt de Picasso, es pot veure també part del Guernica, un autoretrat de l’autor en la seua joventut, artificis, vanitats, collages i una imatge en xicotet de Barberá “amb la mirada esbaladida, donant voltes als molts problemes que la van assetjar al final” de la seua vida.
Massoni, que ha pintat retrats com el d’Antonio Asunción per al Ministeri de l’Interior, ha refusat especificar l’import que li ha pagat l’Ajuntament per l’obra de Barberá, perquè ha dit que quan va acceptar l’encàrrec el va fer pensant a tindre una obra a l’Ajuntament i d’un personatge “així de notable”, no en els diners.
Respecte a la gran grandària del retrat, l’autor ha assenyalat que “a una alcaldessa excepcional” li correspon “un quadre excepcional en la grandària”, i ha revelat que a la família de Barberá “li va agradar molt” l’obra quan la va veure acabada –encara que ell pensava que els anava a desconcertar– i li van dir que a ella li hauria agradat.
L’autor ha destacat que quan la pintura no pot ser fruit de l’experiència directa, el retrat més pròxim a les persones és el dels seus objectes, amb els quals ha format “un puzle” i una espècie de memòria “d’una dona que va ser poderosa molts anys i que de sobte va caure en picat” fins a la seua mort, de la qual es van complir tres anys dissabte passat.
