Des dels primers homínids, potser condicionada per la necessitat d’assegurar la supervivència de l’espècie i per la biologia, que limitava la mobilitat de les femelles quan estaven embarassades, la raça humana havia deixat en mans dels homes, dels mascles vull dir, això de descobrir terres noves i explotar-les. Encara que no totes les espècies animals han evolucionat igual, la cosa pot semblar bastant natural perquè els episodis de descobriments i assentaments humans quasi sempre implicaven actes de violència. I és prou lògic, si bé ho mires, perquè la gent que vivia als llocs que els pobles “civilitzats” pretenien colonitzar no devia acceptar les invasions amb un somriure als llavis. Però, curiosament, les dones eren les primeres víctimes d’aquelles incursions, com sabem per diversos testimonis i com ens recorden encara molts costums i moltes llegendes.
Els colonitzadors intentaven establir llaços de sang amb els clans més poderosos, per consolidar les relacions entre els dos pobles i per legitimar, d’alguna manera, la seua autoritat. La mitologia de tots els pobles del món recorda episodis de casaments entre “germans” que no ho eren, entre pares i filles que, en realitat, eren el cacic del clan vencedor i les filles o les dones dels derrotats… Però, més enllà d’aquestes interpretacions poètiques de la crua realitat, els abusos, les violacions i l’esclavització dels pobles sotmesos eren el pa de cada dia.
Tot això passava en temps remots, naturalment, però en la segona dècada del segle passat, quan el món encara no s’havia convertit en un mocador de paper reciclable, hi havia encara enormes extensions de territoris per colonitzar. Per exemple a l’Argentina, on, tal dia com hui de l’any 1913, gràcies a una iniciativa del diputat Alfredo Palacios, va ser aprovada la primera llei que protegia els xiquets, les xiquetes i les dones contra l’explotació sexual. Ja feia molts anys que, sobre el paper, s’havia abolit l’esclavitud, però els gautxos que recorrien la pampa i passaven molt de temps lluny de la civilització ni tan sols podien desfogar-se violant les dones que es posaven a tir, com feien els soldats peruans de Pantaleón y las visitadoras, perquè no n’hi havia.
De manera que els serveis sexuals, per entendre’ns, els havien de realitzar dones generalment segrestades, comprades a les famílies miserables o enganyades. L’abús era tan notori que el diputat Palacios va redactar una llei per protegir les víctimes, que va ser aprovada per unanimitat el dia 23 de setembre de 1913. Per això, des de l’any 1999, el món recorda, tal dia com hui, les persones, sobretot infants i dones, que són víctimes del tràfic i de l’explotació sexual. Un “negoci” que mou més de trenta mil milions d’euros cada any, arreu del món, i que, a Europa, manté esclavitzades més de mig milió de dones, moltes de les quals, a més, són menors.
Que això passe encara en el nostre món ens hauria de fer caure la cara de vergonya, com ens van recordar, divendres passat, totes les persones que participaren en la Nit Violeta. Els homínids, que no tenien consciència ni moralitat, violaven les femelles dels altres clans per evitar la consanguinitat i millorar la raça humana; però els malparits que exploten persones en l’actualitat ni tan sols mereixen ser inclosos en la raça dels humans.
