Si el dia 23 del mes passat, que era l’aniversari de Joan Fuster, ni l’ajuntament del seu poble, ni la Generalitat, ni el Consell de Cultura, ni l’AVL, ni la universitat ni ningú, per dir-ho en poques paraules, ho va commemorar d’alguna forma, no és gens estrany que ningú recorde, tampoc, que tal dia com hui de 1753 va nàixer a Alacant, que a pesar de tot encara forma part del País Valencià, el metge militar Francisco Javier Balmis.
Pel nom i per l’ofici podria fer la impressió que Balmis es va sentir tan valencià com l’alcoià ‘Fransisco’ o el tabarnés Toni Cantó i, probablement, va ser així. Però els valencians no estem per deixar perdre cap oportunitat de reivindicar personatges il·lustres de la història universal, per això ens gastem una fortuna en els premis Jaume I, quan em podrien donar a mi només el 10% dels diners i jo m’encarregaria de lloar les delícies valencianes amb tant o més esforç que Julio Iglesias quan era ambaixador dels valencians i testaferro de Zaplana…
El cas és que el doctor Balmis es va doctorar a la universitat de València, va viure a l’Havana i a Mèxic i, en tornar, es va convertir en el cirurgià de capçalera del rei Carles IV, que havia perdut un fill per culpa de la verola, una malaltia infecciosa tan antiga com mortífera que els valencians anomenem pigota. El doctor Balmis, que ja havia estudiat les malalties venèries que mataven els soldats de l’imperi, va convèncer el rei que la verola es podia combatre, gràcies al descobriment d’Edward Jener, que va observar com les dones que treballaven munyint vaques, uns animals que patien una versió menys maligna de la malaltia, no contreien la verola dels humans i, així, després d’haver fet algunes proves, va descobrir la vacuna, que consistia a administrar dosis ínfimes de la infecció a persones sanes, per tal que generaren les defenses necessàries per a evitar la malaltia.
El dia 30 de novembre de 1803, la corbeta Maria Pinta va salpar del port de La Corunya per dur a terme la Reial Expedició Filantròpica de la Vacuna, que tenia la missió de convèncer els governs de les colònies americanes que els convenia vacunar la població per a evitar milers de morts. En la Maria Pinta, a més del doctor Balmis, havien embarcat, entre altres persones, el seu ajudant Josep Salvany, natural de Cervera, 22 xiquets orfes i la rectora de l’orfenat de La Corunya, Isabel López. Els 22 xiquets orfes, 22 àngels en una de les pel·lícules que parlen del tema, eren els portadors de la vacuna, que els metges anaven passant dels uns als altres durant la travessia per a evitar que el sèrum, la vacuna, es fera malbé.
L’expedició, que va durar més de deu anys, hagué de superar moltes dificultats, naturals i polítiques, i va costar la vida de moltes persones, inclòs Josep Galvany; però va salvar una quantitat inimaginable de vides, tant a Amèrica com a Filipines i, fins i tot, a la Xina. La pigota es va eradicar, segons els experts, l’any 1980, però ara correm el risc que torne a propagar-se per culpa dels ignorants que creuen que les vacunes només són un negoci de les farmacèutiques… Com si les farmacèutiques no tingueren més opcions per a fer grans negocis a costa de la salut humana.
