Mentre els russos preparaven la revolució d’octubre, el dia 13 de maig de 1917, la Mare de Déu es va manifestar davant de dues pastoretes i un pastoret, en una cova pròxima a Fàtima, per a revelar-los tres secrets que, si són els que han transcendit a l’opinió pública, no eren gran cosa: com és l’infern, el mal que fan les guerres i que algú a qui li faltava un regonet atemptaria contra un papa. Però, entre que els pastorets eren una miqueta durs d’enteniment i que el missatge era complicat, amb moltes metàfores i moltes insinuacions, la Verge Maria hagué de tornar cinc o sis voltes a Fàtima, fins que una de les xiquetes es va aprendre el text de memòria i va ser capaç d’escriure’l. La resta de la història és coneguda i acaba bé.
Per aquell temps, el món sencer estava en guerra, hi havia vagues, revoltes i fam arreu d’Europa i Rússia estava a punt per a l’esclat de la revolució soviètica. Per això, moltes persones van creure de bona fe que aquella visita de la Mare de Déu a uns humils pastorets era una advertència, que una gran desgràcia amenaçava el món i que els humans ens havíem d’espavilar, si volíem salvar la pell.
Però, per a aquesta classe de profecies, no cal molestar la Mare de Déu i fer-la baixar del cel. És un fet constatat que el món sempre ha viscut amenaçat per una desgràcia, més o menys immediata i més o menys universal: com ara mateix amb Trump, la ultradeta europea o la pròxima crisi econòmica.
L’any 1947, per exemple, una xiqueta de Les Coves de Vinromà, a la Plana, va ser advertida per la Verge, als afores del poble, que havia de donar un missatge als adults. La senyora li va dir que tornaria al cap d’uns dies, al mateix lloc, i sanaria tots els mals dels presents: els físics i els morals. Però, a l’hora de la veritat, la Mare de Déu no es va deixar veure. En fer-se de nit, la Guàrdia Civil, per ordre governativa, va dissoldre, sense gaire violència, la multitud que s’havia congregat al paratge, a pesar de la pluja, del fred i del risc de contagiar-se de qualsevol malaltia greu. I la fam, la malaltia i la desgràcia continuaren oprimint aquell poble durant molts anys.
Per culpa d’aquestes diferències tan notòries, supose, l’església catòlica no obliga els fidels a creure en les aparicions marianes, que començaren l’any 40 de la nostra era –només set anys després de la mort de Jesucrist–, a Saragossa, i continuen produint-se, ara i adés, en tots els continents, llevat d’Austràlia, Déu sap per què. La jerarquia catòlica deixa la fe en les aparicions marianes al lliure albir de cada fidel.
Jo mateix, lleig està dir-ho, vaig commemorar aquella aparició uns quants anys, mentre era alumne de l’escola de Fàtima, abans d’anar a l’institut. Cantàvem el caralsol, primer, i després, durant la celebració de la missa, la coneguda cançoneta que diu “El 13 de mayo la Virgen María bajó de los cielos a Cova de Iria…”.
L’escola, vinculada a la parròquia, ha fet 60 anys enguany i, a Sueca, no s’ha construït ni una sola aula pública des d’aleshores, no sé si per desig de la Verge o per desídia dels responsables: el secret o el miracle de l’escola suecana és que, per a una població pròxima a les 30.000 ànimes, només hi ha dues escoles públiques.
