Tal dia com hui de l’any 1888, mentre Barcelona celebrava una d’aquelles fires internacionals que havien de mostrar al món el progrés de la ciutat, un grapat d’homes que no estaven satisfets de com es distribuïen els beneficis d’aquell progrés es reuniren durant tres dies per a fundar un sindicat que tenia l’objectiu de millorar les condicions de vida de la classe treballadora.
Aquell dia, a instàncies del tipògraf Pablo Iglesias, vinculat al Partit Socialista, aquells homes fundaren la Unió General de Treballadors que, ara, és un dels dos sindicats més representatius dels treballadors valencians, sobretot en el sector industrial i particularment en la factoria Ford d’Almussafes, i una de les “forces socials” que encara porta a les sigles el distintiu País Valencià.
Fa pocs dies, La Veu publicava una sucosa entrevista a l’actual secretari general de la UGT-PV, Ismael Sáez, en la qual ell i Ana Bellido repassaven el panorama laboral del País Valencià i deixaven ben clar que la tan comentada “recuperació econòmica” és un mite o, almenys, no ha arribat encara a la classe treballadora, que continua immersa en una precarietat crònica mentre les xifres multimilionàries de la “macroeconomia” creixen com les carabasseres.
Si les informacions de què disposem són fiables, crec que la UGT-PV és l’únic sindicat que compta amb un Consell de Cultura, vinculat a la Secretaria de Política
Social i Lingüística, que va començar a funcionar l’any 2000, en plena hegemonia del Partit Popular valencià.
A pesar del PP, de la crisi i de la precarietat que afecta el moviment obrer, el Consell de Cultura de la UGT-PV continua en actiu gràcies a l’enorme Lola Cayuela, una dona eficaç i tenaç, incansable i entusiasta, que compta amb la col·laboració de dues dones més, membres de l’esmentat consell: la professora Carmen Agulló i la periodista Rosa Solbes. Per ara, els homes en som més, però aquest desequilibri s’ha de corregir a poc a poc.
També formem part del consell el professor i crític Romà de la Calle, l’escriptor Víctor Maicas, el polifacètic Jesús Huguet, l’artista Josep Díaz Azorín, el cineasta Pedro Pérez Rosado, el músic Vicent Torrent i un servidor.
L’aportació del Consell de Cultura de la UGT-PV a la cultura valenciana ha de ser modesta per necessitat i perquè els pressupostos són escassos; però tota pedra fa paret i, en dinou anys, hem organitzat exposicions, conferències i taules redones arreu del nostre territor, per difondre entre els afiliats, el simpatitzants i el públic en general les idees i les obres d’entitats, escriptors, artistes i intel·lectuals valencians compromesos amb la seua llengua i el seu poble.
Però la nostra fe en la paraula escrita ens ha ajudat, sobretot, a publicar modestos llibres d’homenatge il·lustrats i escrits amb tot el nostre afecte i la nostra admiració, que s’han convertit en testimonis de tot allò que han fet per nosaltres persones com Enric Valor, Matilde Salvador, Joan Fuster, Max Aub, Juan Gil-Albert, Ovidi Montllor, Ernest Lluch, els signants de les Normes de Castelló, Sanchis Guarner, Enric Solbes, Arcadi Blasco o Josep Lluís Doménech… Perquè la cultura també millora les condicions de vida de la classe treballadora.
