Tal dia com hui hauria d’haver passat a la història perquè les despulles del general Franco serien retirades del Valle de los Caídos, la recialla més visible, però no més insidiosa, del franquisme. El TOP, vull dir el Tribunal Suprem –això era un acudit per a majors de 50 anys–, ho ha impedit i, per tant, l’altra novetat grossa és el plenari d’investidura del nou govern valencià; però com no sé ni el qui ni el perquè, no estic en condicions de commemorar la data.
De manera que parlaré del Modernisme, i del meu poble, amb l’excusa que el dia 10 de juny de 1926 va morir Antoni Gaudí, tres dies després de l’accident amb el tramvia o de l’intent de suïcidi, segons les diferents versions dels fets.
El cas és que quan Gaudí va deixar les obres de la Sagrada Família per a convertir-se en servent de Déu, que també deu ser cansat, al meu poble començaven a construir-se o s’acabaven una sèrie d’edificis modernistes, més o menys elegants i més o menys “senyorials”, segons els pressupostos i les intencions, però tots dignes de conservar.
Un d’aquells edificis, el més important i el més monumental, és l’asil dels ancians, obra de Bonaventura Ferrando, que va ser inaugurat l’any 1919, és a dir, fa cent anys, i continua ofegat, com els veïns, a l’altra part de les vies del tren. Per això, per la data, no per les vies, l’ajuntament del meu poble ha declarat el 2019 l’Any del Modernisme.
Per desgràcia, algunes de les mostres més interessants del peculiar modernisme suecà ja han desaparegut o han sofert reformes que les han desfigurades del tot, com la casa de Màxim Juan, o els grups de cases dels carrers La Punta, Carabassers o Magraners. L’edifici de l’Ateneu, obra de Guardiola, encara es conserva en bones condicions, però l’antic teatre Serrano, del mateix autor, és ara una botiga de Mercadona…
Un altre dels edificis modernistes, tardà però singular, són les Escoles Carrasquer, que porten el nom del benefactor Emilio Carrasquer, que va declarar Sueca hereva universal dels seus béns, que no n’eren pocs, abans de morir l’any 1923.
Les escoles, inaugurades l’any 1929, són obra dels arquitectes suecans, com tots els esmentats, Julià Ferrando i Emili Artal i foren sufragades, des dels fonaments al rellotge, amb els diners del benefactor. És a dir: l’administració o, si volen vostés l’estat, no va invertir ni un cèntim, ni en el solar ni en l’obra.
Ara, volen construir una imprescindible escola nova al pati posterior de l’edifici, un terreny que també ens va regalar don Emilio. I amb aquestes obres, sens dubte necessàries però no en aquest lloc, desfaran la perspectiva de l’edifici, a més de construir un edifici estàndard en un solar que hauria de ser un magnífic pati escolar amb arbres, plantes i zones de joc que, a més, és de Sueca, no de l’administració valenciana ni, menys encara, central.
En l’Any del Modernisme, estaria bé respectar el treball dels arquitectes i el llegat de don Emilio Carrasquer i això es podria fer, senzillament, construint l’escola nova, necessària, imprescindible, de justícia, en un altre solar.
