Totes no són igual, però hi ha un gran nombre de persones d’edat a les quals se les pot enganyar fàcilment. Això ho saben les empreses i les més inhumanes se n’aprofiten. El reclam pot ser una excursió i un dinar, en la sobretaula del qual els ofereixen mantes, olles, paelles, aigua hidrogenada, pomades que ho curen tot… Hi ha també els comercials a domicili i fins i tot les vendes per telèfon. Et truquen ells i t’entabanen o bé tu mateix t’hi poses en contacte a partir dels anuncis de la televisió. La qüestió és vendre’t una cosa que no necessites i a un preu desorbitat.
Aquest panorama l’has viscut tu amb els teus pares i te l’han referit també un munt d’amics.
Suposem que una persona gran ha caigut en la temptació i ha comprat el producte. Si els fills se n’assabenten de seguida i la catifa, la liquadora o el que siga està encara precintada, poden iniciar els tràmits, sovint molt feixucs, per retornar-la. A vegades hi ha sort i ho aconsegueixes, però la majoria de les voltes no i te l’has de papar.
Ara penseu les persones que no tenen fills perquè se’ls han mort. La barbaritat de coses inútils i caríssimes que arriben a comprar, l’enorme quantitat de diners que desprenen. Uns diners que en molts casos necessiten per sobreviure.
Ara penseu una d’aquestes persones que, a banda d’estar exposada als agressius reclams publicitaris, té l’enemic a prop, és de la seua pròpia sang. Un enemic que no dubta a furtar-li tots els diners que té guardats. Quan ja li’ls ha agafats tots, s’apodera de la seua targeta de crèdit i, en sis mesos, se li gasta 10.000 euros en hotels, ulleres Ray-Ban, productes de Druni, de Desigual de Stradivarius, de Clarins, de Bershka, de Disney, de Toys r Us…
Entre el compte corrent i el que tenia a casa li ha furtat uns 30.000 euros, els diners que li quedaven a aquesta senyora per tenir una vellesa modesta, però digna. Ara només li queda la pensió.
El vampir i la seua parella treballen. Entre tots dos guanyen uns 4.000 euros al mes.
El vampir ha furtat també els seusc ompanys de treball. Els fotografiava les targetes i feia compres per Internet amb elles. Com que el van descobrir, haurà d’anar a judici. En la declaració que va fer a la guàrdia civil va adduir que sa mare tenia càncer i per això necessitaven els diners. L’agent que prenia nota no es pogué aguantar i li digué que el sarticles que havia comprat no eren de primera necessitat justament.
M’imagine que en el judici durà un dictamen mèdic de cleptomania. Com tots els lladres.
La perjudicada suprema no l’acusarà perquè és carn de la seua carn, el vampir que li ha xuclat la sang.
