VALÈNCIA. Els psicòlegs d’emergències compleixen vint anys al servei de l’Administració autonòmica valenciana prestant un primer suport, voluntari i altruista, a les víctimes de catàstrofes o d’accidents amb múltiples víctimes o gran impacte social. Són mobilitzats pel 112 en cas d’emergència; tenen una disponibilitat de 24 hores els 365 dies de l’any, i són els encarregats de prestar els primers auxilis psicològics a unes víctimes que solen estar en estat de “xoc” i que necessiten, sobretot, “acompanyament, informació i respecte”.
En una entrevista amb l’Agència EFE, diversos membres de l’associació Psicoemergencias CV, que aglutina 52 voluntaris, defensen la importància de la seua labor i lamenten que aquest servei no estiga encara professionalitzat al País Valencià, com sí que ho està en altres autonomies. “A ningú no se li ocorre que un bomber o un metge no cobre per atendre un accident, però sí que ho faça un psicòleg”, a pesar que el treball dels psicòlegs emergencialistes és “molt especialitzat”, assenyala la psicòloga Elena García.
El responsable de l’associació a les demarcacions de València, Alacant i Castelló, Mariano Navarro, assegura que a una emergència “no es pot mobilitzar qualsevol psicòleg”, perquè no es pot acudir a aquest tipus de successos només “amb el bon cor d’ajudar, perquè corres el risc de fer més mal que benefici”. “A vegades és més dur curar una ferida emocional que una física”, afirma Navarro, qui defensa que “al costat d’una persona que pateix ha d’haver-hi una altra que la sostinga”, i això requereix “una formació molt concreta” que tots els voluntaris de l’associació tenen perquè la paguen de les seues butxaques.
Acreditats per la Generalitat
Aquest servei va nàixer en 1999 com a Grup d’Intervenció Psicològica en Emergències i Catàstrofes (GIPEC), dependent del Col·legi Oficial de Psicòlegs del País Valencià, però en 2012 es va constituir com a associació sota el nom de Psicoemergencias CV. Tots els seus components són psicòlegs consolidats en l’àrea de la intervenció en crisi, compten amb una gran experiència professional i estan acreditats des de la Generalitat com el recurs oficial de professionals qualificats per a la intervenció en emergències.
Alguns del seu membres, com ara Mariano Navarro, van participar en l’operatiu durant els atemptats de l’11-M de 2004 a Madrid i van assistir a les víctimes de l’accident de metro de València de 2006, tant a les directes com als professionals dels cossos i forces de seguretat i d’altres dispositius d’emergències. En eixos moments “no es fa teràpia, es fa acompanyament”, expliquen Sandra Luján i María Gomis, psicòlogues de l’equip de València, que assenyalen a EFE que és molt important el que es diu però, sobretot, allò que es calla en eixos moments: “Cal saber manejar els silencis” i “no caure a dir coses buides”.
