El passat mes de març es clausurava al MUAC (Museo Universitario de Arte Contemporáneo) Un arte sin tutela: Salón Independiente en México, 1968-1971, una mostra que documentava i reconstruïa les tres edicions del Salón Independiente. Una iniciativa sorgida per part d’una quarantena d’artistes com a resposta a l’Exposición Solar, organitzada per l’Instituto de Bellas Artes i el Comité Olímpic Nacional amb motiu de la celebració dels Jocs Olímpics a la capital asteca la tardor del 1968. Hi pretenien, d’una banda, palesar la manca de coneixements d’art contemporani dels encarregats d’aquesta exhibició oficial i els criteris caducs que hi aplicaven, i, d’altra banda, desmarcar-se de la violenta repressió del govern de Gustavo Díaz Ordaz contra els estudiants que demanaven la llibertat dels presos polítics, més democràcia i la reducció de les desigualtats. Una repressió que va començar el juliol d’aquell any i que va provocar un dels pitjors episodis el 2 d’octubre, quan l’exèrcit va matar i ferir centenars de joves que es manifestaven –encara es desconeixen les xifres exactes– i en va detindre més de tres mil. La Massacre de Tlatelolco –en aquest barri es troba la Plaza de las Tres Culturas, on va ocórrer–, va tindre escassa repercussió internacional, perquè l’esdeveniment esportiu s’inaugurava el 12 d’octubre i el govern va exercir una forta censura sobre els mitjans nacionals i forans per evitar malbaratar la imatge que havien creat.
