A les xarxes socials he llegit alguns missatges amb l’eslògan: “Oltra Presidenta”. Ignore si es tracta d’una iniciativa diguem-ne oficial o si simplement es tracta d’una proposta limitada, el cas és que els remitents de l’esmentada consigna són persones significades de Compromís. Tan important o oportú és encetar la preparació del 26 de maig amb aquesta confrontació? Sovint evite aquest tipus de plantejament, que no és altre que situar l’accent en una qüestió de noms, les meues preferències van més en la línia del continguts, els projectes i de fer front a la reacció.
En les confrontacions electorals hem assistit a molts tipus de pràctiques, fins i tot algunes manifestament oportunistes. També sé que la tendència dominant és centrar tot als líders i que, per tant, no es pot prescindir dels noms. Al cas que ens afecta, hem encetat la via de l’acció d’un govern plural d’esquerra i valencianista; aleshores, el pacte del Botànic representa una experiència i un projecte amb perspectiva, el qual podria continuar transformant i canviant moltes coses. Doncs, fomentar com a línia de treball la confrontació Oltra amb Puig no seria, al meu judici, oferir una perspectiva de continuïtat amb l’experiència del Pacte del Botànic.
Partim, però, que el socis del pacte esmentat van a concórrer en diferents llistes electorals i que la pluralitat es concreta també en propostes comuns i diferències. La dinàmica electoral tindrà aleshores prou elements de competència per espais de representació i el seu moment de poder a l’hora de negociar, al que caldria afegir l’acumulació de treball i el bagatge compartit durant aquesta legislatura, donant una perspectiva de futur més àmplia que la de les sigles.
Respectant, doncs, el dret de les opcions en presència a establir programes, a llançar propostes i idees, i tenint a la vista la reacció de la dreta valenciana, seria oportú transmetre confiança en la capacitat de gestionar les institucions, tal com s’ha fet durant la legislatura que acaba, fent balanç de com, malgrat allò que la dreta diu, ha existit voluntat de canvi i entesa, i en prou coses s’ha encertat, comptant amb l’ajut i participació de la ciutadania.
Que hi ha insuficiències, és cert, per això, en tant que ciutadà actiu, he manifestat alguns comentaris crítics, sempre pensant en la possibilitat de corregir i millorar. En resum: continuïtat del Pacte del Botànic, més benestar, més democràcia i, tanmateix, fer de l’autogovern un eina de progrés i canvis qualitatius.
