«Magnífica noticia. Emocionadísimo. Se lo merecía. Justo reconocimiento a una figura importante del valencianismo. Un abrazo, Paco.»

Aquest missatge de Whatshapp és la resposta de Paco Marco, net de Marco Miranda, quan li vam trametre la comunicació que vam rebre: l’Alcaldia aprovava “denominar la via pública EP Sector Malilla B com “Carrer de Vicent Marco Miranda (polític)”. Per fi.

Tot i que volem per a la figura de Marco Miranda un carrer cèntric i de nomenada, en comptes d’un nou carrer que no sabem quan s’obrirà, ens hem de felicitar per la restitució de la memòria del que considerem el polític valencià de més volada del segle XX: Vicent Marco Miranda, primer alcalde republicà de València i president d’Esquerra Valenciana.

Aquesta decisió de l’Ajuntament de València, al qual cal felicitar, respon a la persistència dels que amb treball organitzat, humil i constant al cap i casal estem commemorant, d’uns anys ençà, l’homenatge al cementeri de València a Vicent Marco Miranda. Es tractava d’una reivindicació que va ser iniciada per la secció local d’ERPV en l’època infausta del govern de Rita Barberà i que any rere any ha anat sumant companys: des d’EV (Esquerra Valenciana) i EUPV en un inici, fins a la incorporació d’ACPV, Intersindical Valenciana i la PdaD. Aquest fet ha estat acompanyat per una significativa diversitat d’actes que van des de les presentacions del llibre Marco Miranda de l’amic Francesc Viadel –acompanyades d’articles en premsa, sobretot a la xarxa– o els homenatges públics, per exemple a l’Aplec del Puig, fins a la jornada que dedicà ACPV a l’alcalde valencianista i republicà al centre Octubre.

Volem remarcar que sense l’organització d’una oposició crítica i constructiva d’Esquerra Republicana, modestament, no hauria estat possible un reconeixement públic com aquest. Perquè hem passat de la no inclusió de cap carrer a Vicent Marco Miranda en la primera reforma del nomenclàtor per part del nou ajuntament de la ciutat de València a la notificació esmentada més amunt en un període de quatre anys. Recordem com fa un any en un acte d’homenatge a Marco Miranda a l’OCCC van intervindre Eliseu Climent i l’alcalde de València, Joan Ribó. A la pregunta directa d’Eliseu Climent, amb còpia a la mà de la nostra petició d’una avinguda per a Marco Miranda, l’alcalde va afirmar que el polític tindria un carrer. Hi va explicar que el nom del primer alcalde republicà de València tindria prioritat en algun dels nous carrers o avingudes que s’obriren properament.

Ens felicitem, per tant, de l’acompliment de la paraula del nostre alcalde. Per fi València honora públicament una de les figures més valentes i íntegres del republicanisme valencià. I no ens estem d’enorgullir-nos des d’ERPV i EV, tots dos partit vinculats històricament a la figura de Marco Miranda: Esquerra Valenciana, partit fundat per ell mateix el 1934, i Esquerra Republicana, partit en el qual s’integrà al Congrés l’any 1936.

Comença el final de “la condemna al més oprobiós dels silencis”, tal com qualificava Francesc Viadel aquesta desmemòria. I ens satisfà especialment perquè el reconeixement a Marco Miranda comporta, al nostre parer, l’actualització d’una figura que connecta amb el valencianisme com a única possibilitat transformadora i de regeneració política. Valoràvem a l’homenatge al cementeri aquest any que el reconeixement a Marco Miranda “és en una victòria contra la resignació, el primer pas per a construir un País Valencià més democràtic, reconciliat amb ell mateix i republicà”. I és per això que continuem treballant i representant un paper absolutament necessari arreu del territori i, sobretot, a València ciutat.

Comparteix

Icona de pantalla completa