VALÈNCIA. “L’ocupació juvenil té dos cognoms: parcialitat i temporalitat”. Així es va expressar aquest dijous a València el president del Consell de la Joventut d’Espanya, Manuel Ramos, en la presentació de les dades valencianes de l’Observatori d’Emancipació Juvenil. La primera dada a remarcar és que només el 39,2% de les persones joves valencianes tenien treball en el segon semestre del 2018. És a dir, que vora un 61% no en tenien. La segona, però, és que “treballar ja no t’eximeix d’estar en risc de pobresa”, tal com va alertar Ramos. Ja no es viu amb el salari, sinó que “se sobreviu”. Dit d’altra manera, “no es corresponen els guanys amb el preu de la vida”
Segons l’Observatori d’Emanipació Juvenil, un 35,5% de la població jove valenciana està en risc de pobresa i exclusió. D’aquesta manera, és un dels col·lectius d’edat amb els índexs de pobresa i exclusió més elevats. Si bé la taxa de pobresa o exclusió social (AROPE, per les seues sigles en anglés At Risk of Poverty and/or Exclusion) ha baixat entre la població jove espanyola, ocorre que ha avançat particularment entre la que té una ocupació. Això és la conseqüència de “les precàries condicions d’ocupació i treball de moltes persones joves”, apunten en l’Observatori. I, en el cas valencià, és pitjor. Mentre que el salari mitjà a l’estat espanyol se situa en vora 900 euros mensuals, els joves valencians ingressen una nòmina mitjana de poc més de 840, 77 euros al mes. Amb aquestes dades, es resol que un 29,9% de la població jove ocupada està en risc de pobresa a causa de la precarietat dels seus treballs, tant per les condicions com per la durada. En aquest sentit, el 90,6% dels contractes signats per la gent jove són temporals. D’aquests, el 45% són de menys d’un any i el 41,2% no saben quan acabaran.
Una persona es troba en risc de pobresa o exclusió quan reuneix, com a mínim, algun d’aquests tres requisits en l’Enquesta de Condicions de Vida: Disposar d’uns ingressos inferiors al 60% de la renda mitjana disponible equivalent (després de transferències socials); residir en llars sense ocupació o amb baixa intensitat d’ocupació, i residir en llars amb manca material severa. Pel que fa a la manca material severa, es produeix quan la llar no es pot permetre almenys quatre d’aquests conceptes: no acumular retards en el pagament del
lloguer, hipoteca, rebuts relacionats amb l’habitatge o compres a terminis; mantindre l’habitatge amb una temperatura adequada durant els mesos freds; fer front a despeses imprevistes; realitzar un àpat de carn o peix cada dos dies; anar de vacances fora de casa, almenys una setmana a l’any; tindre un cotxe; tindre una rentadora; tindre una televisió a color o tindre un telèfon.
Viure amb els pares i estalviar, o emancipar-se i no tindre per a viure
Segons es pot llegir en l’informe, s’ha obert una important escletxa entre la taxa AROPE de la població jove emancipada i la no emancipada. El motiu és que els joves que viuen a la llar familiar i treballen poden anar acumulant recursos –o gastar-los en allò que desitgen– mentre que les persones que aconsegueixen emancipar-se han de dedicar gran part dels seus ingressos a la vivenda. Una persona jove, per a poder llogar en solitari, ha de destinar més del 79,3% del seu salari a aquest pagament, sense tindre en compte els imposts, la llum, l’aigua i Internet. Per tant, la majoria dels joves –un 59,1%– que no viuen en la llar familiar només es poden permetre un lloguer compartit.
Això no evita que s’haja de destinar una gran porció dels ingressos a pagar el lloguer i, per tant, no es puga invertir en formació o en oci. La traducció: “Es retarden els projectes vitals i es generen inseguretats que impedeixen que la persona estiga al 100%”, tal com va explicar la presidenta del Consell Valencià de la Joventut, Pilar Blasco.
“O no tens diners per a marxar de casa o, si en tens, no pots fer res més que pagar l’habitatge”, va explicar Ramos. “Una vida en pausa: els joves no es poden plantejar un projecte de vida per motius econòmics”, va descriure. Les dificultats per a accedir a la vivenda i els salaris precaris estan en els fonaments d’aquesta ‘vida en pausa’. El director general de Joventut, Jesús Martí, també present en la roda de premsa, va reconéixer que “no es pot escapar de la realitat”, en referència a les dades, i va reiterar que “poder tindre un projecte de vida exigeix tindre treball i casa”.
Veure’s obligat a tornar a casa
Entre els joves que han aconseguit emancipar-se, creix el percentatge de persones que habiten en una vivenda cedida per algun familiar o persona propera. Tal com va explicar Ramos, aquesta darrera dada fa palés que l’entorn familiar actua sovint com a “element equilibrador de la pobresa”. El problema, però, és que en el futur no existirà aquesta possibilitat perquè les persones que actualment són joves no podran cedir als seus descendents cap propietat, ja que no en tindran.
Un altre fet que va apuntar Martí és que malgrat que es parle d’un 20% de joves valencians emancipats, eixa dada és una foto fixa del moment. Després, però, potser aquests joves han hagut de tornar a casa perquè no podien fer front a les despeses d’una vida fora de la xarxa familiar. Per a ell, que ve de l’àmbit institucional, cal “replantejar la societat en què estem immersos i creure que és possible aconseguir una forma de vida més digna que la que tenim”. “Ara ser mileurista és un èxit de vida, quan abans era negatiu”, va posar com a exemple. “Cal, per dir-ho d’alguna manera, una consciència de classe”, va concloure.
Blasco, des del Consell Valencià de la Joventut, va demanar “una coordinació entre les diferents conselleries perquè actuen totes a l’una i formació perquè la gent jove sàpiga quins són els seus drets laborals”. També, que es facilite l’accés de la joventut a la vivenda. “Cal apostar per la joventut; cal que el govern sàpiga que és invertir en el hui i en el demà”, va asseverar.
