VALÈNCIA. La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, ha evitat fer valoracions institucionals en ser preguntada per l’escrit en què l’Advocacia de l’Estat nega la unitat lingüística del català i considera que el govern valencià ha de comunicar-se en castellà amb els seus homòlegs català i balear. No obstant això, ha assegurat que el Tribunal Suprem “ha deixat clar en reiterades ocasions” el seu criteri en aquesta qüestió.
A més a més, ha recordat que ara “la paraula la tenen els jutjats”, que són els qui han de decidir sobre la posició de l’Advocacia de l’Estat. D’altra banda, ha cridat a deixar “les valoracions flilològiques en mans de la RAE i l’AVL”, que tenen “el punt de vista científic i autoritzat” per a parlar-ne. “L’AVL deixa aquest tema i el dels àmbits lingüístics absolutament clar. També la RAE té molt clares les coses des d’un punt de vista científic i autoritzat”, ha dit.
L’assumpte s’emmarca en el procés judicial respecte el recurs de cassació presentat per la Generalitat Valenciana contra l’anul·lació parcial del Decret 6/2017 que regula l’ús del castellà i del valencià en l’administració pública autonòmica. Entre altres qüestions, el Suprem ha de decidir si la Generalitat pot comunicar-se amb el govern català i el balear en la llengua pròpia d’aquests tres territoris o si, altrament, ha de fer-ho en castellà perquè la llengua de Vinaròs a Oriola és el “valencià” i al Principat i a les Balears és el “català”.
“No té una base solida”
El delegat del Consell per a la Unió Europea i Relacions Externes de la Generalitat, Joan Calabuig, ha assegurat en declaracions a TV3 que el criteri de l’Advocacia de l’Estat “no té una base solida”, ni tampoc “precedents”. Així, ha posat com a exemple que el govern espanyol va enviar a les administracions de les Illes Balears, Catalunya i el País Valencià el projecte de Constitució Europea en una mateixa llengua, el català.
