VALÈNCIA. El director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, Rubén Trenzano, ha presentat aquest dimarts la memòria de l’Oficina de Drets Lingüístics de l’any 2018 al president de les Corts, Enric Morera, així com a la resta de membres de la Mesa de les Corts i als síndics de les formacions polítiques. La presentació s’emmarca dins dels actes del Dia Europeu de les Llengües, que se celebra el 26 de setembre.
Segons Trenzano, “l’informe aprofitarà per a fer veure a la ciutadania que l’Administració l’acompanya quan es dona una situació de discriminació lingüística de qualsevol mena“.
En línies generals, l’Oficina ha acumulat durant l’any 2018 un total de 31 reclamacions, 53 suggeriments i 3 consultes, de les quals el 88,5% són discriminacions lingüístiques cap al valencià.
En aquest sentit, Trenzano ha explicat que l’Oficina de Drets Lingüístics té “una voluntat conciliadora i mediadora, perquè amb els drets lingüístics, com amb la resta de drets, hem de resoldre el conflicte de la millor manera possible”.
El 40,2% de les incidències comunicades s’han donat en la comunicació per Internet i les xarxes socials; el 24,1%, per la retolació i toponímia; el 13,8%, en l’atenció oral, i el 18,84%, en l’atenció escrita.
Pel que fa a la distribució territorial, el 87,4% han sigut presentades per persones físiques o jurídiques de la demarcació de València. La resta es reparteixen entre la demarcació d’Alacant (un 6,9%) i la de Castelló (un 5,8%).
En relació al lloc on s’han produït els fets, a la demarcació de València han ocorregut el 56,3% de les incidències; a la d’Alacant, el 24,2%, i a la de Castelló, el 18,4%. L’1,2% restant correspon a un àmbit no determinat en la sol·licitud.
Del total de les sol·licituds, un 75,8% han sigut presentades per homes, i un 24,2%, per dones.
L’Oficina de Drets Lingüístics es va crear l’octubre del 2017 com un recurs institucional que empara la ciutadania de les vulneracions dels seus drets lingüístics. L’Oficina informa i assessora les persones que pateixen discriminació, més sovint valencianoparlants. També gestiona reclamacions i suggeriments adreçats a persones físiques i jurídiques privades, encara que en aquest cas només actua com a mediadora amb l’aspiració de sensibilitzar i informar.
Qualsevol persona física o jurídica pot presentar una reclamació, suggeriment o consulta sobre drets lingüístics telemàticament o de manera presencial al Registre General de la Generalitat.
