El sector del joguet és un dels més importants a les comarques centrals. A la zona d’Ibi, Tibi, Onil, Castalla (l’Alcoià) i Biar (l’Alt Vinalopó) es concentra pràcticament tot el clúster empresarial jogueter, format per 167 empreses i altres tantes que presten serveis accessoris. El joguet ha sigut durant molts anys el motor econòmic d’eixes comarques però, com molts altres, va entrar en una crisi provocada per la competència d’altres països, com ara la Xina, on la producció és més abundant i més barata. Això va provocar que algunes empreses valencianes traslladaren la seua producció al país asiàtic. Altres aspectes com les falsificacions i l’entrada de les noves tecnologies en el món jogueter han afectat negativament un sector que lluita per reinventar-se.
Aquesta setmana, les empreses jogueteres tenen una gran oportunitat per a mostrar el seu potencial al món, ja que des d’aquest dimecres se celebra a Nuremberg (Alemanya) la Fira Internacional del Joguet 2019, considerada la cita més important per al sector. El conseller d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, Rafa Climent, i la directora general de l’Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (Ivace), Júlia Company, han viatjat fins a Alemanya per a transmetre el suport del Consell a les 52 empreses valencianes que exposen els seus productes a Nuremberg. Amb la seua participació en la fira –que finalitza el 3 de febrer–, la Generalitat vol “posar en valor el sector valencià del joguet”.
Segons un informe de la conselleria d’Economia, el pes relatiu del joguet valencià en el conjunt de l’Estat ha anat caient els darrers anys. També, dins del total industrial del País Valencià, el seu pes relatiu és molt reduït, tant en ocupació com en empreses i exportacions. No obstant això, continua sent líder en nombre d’empreses dins de l’Estat i es manté en tercera posició en el rànquing exportador, per darrere de Catalunya i Madrid.
I és que entre 2009 i 2014 el nombre d’empreses valencianes dedicades al joguet es va reduir de 204 a 130. La crisi econòmica, la incursió de les noves tecnologies i les falsificacions van fer mossa en un sector que des de 2015 va començar a recuperar-se i a ampliar el nombre d’empreses, fins a les 167 actuals. El clúster dona feina de manera directa a 1.735 i factura aproximadament uns 529 milions d’euros.
Segons les dades de la Conselleria, les exportacions del sector fins a novembre de 2018 van tindre un valor de 187,7 milions d’euros, un 1,5% més que en el mateix període de 2017. El creixement està molt per darrere del d’altres territoris com Madrid (26,2%) i Catalunya (6,3%), i també per davall de la mitjana espanyola (5,7%). Les principals destinacions dels joguets valencians són Portugal (20,2%), França (16,9%), Itàlia (10,5%), Alemanya (10,4%) i Grècia (7,3%). D’ells, el de millor evolució anual és Itàlia (13,0%) mentre que Alemanya baixa un 20,6%.
En el seu recorregut per la fira de Nuremberg, Rafa Climent va considerar la internacionalització com “un repte necessari per al sector del joguet en una economia tan globalitzada pel caràcter tradicional d’aquest sector i per la menor dimensió de les seues empreses de manera que han tingut més dificultats per a aconseguir economies d’escala i major poder de negociació amb la distribució”.
Falsificacions, tecnologia i seguretat
El conseller va explicar que “les xifres demostren que s’està treballant en la línia correcta”, ja que “entre gener i novembre de 2018 les exportacions del sector del joguet han augmentat un 1,5%”. Tot i això, el joguet valencià s’enfronta a tres grans reptes que determinaran el seu futur i la seua viabilitat. Conquerir nous mercats internacionals, mantindre’s en els actuals i, sobretot, lluitar contra la competència deslleial de països com la Xina són els principals problemes que caldrà resoldre. Però, no són els únics.
La falsificació de joguets s’ha convertit en un dels principals problemes per al sector. Segons l’estudi realitzat per l’Oficina de Propietat Intel·lectual de la Unió Europea (OAMI), les pèrdues anuals per falsificació suposen el 16,6% de la facturació de les empreses jogueteres espanyoles. Aquestes pèrdues afecten també l’ocupació, ja que suposen la pèrdua cada any d’un 13,7% de l’ocupació directa.
La seguretat és el darrer dels entrebancs que han de superar. La inclusió de les noves tecnologies i la proliferació dels joguets tecnològics suposen un repte a l’hora d’establir noves anàlisis i proves de seguretat per a garantir que no hi haja cap problema amb els seus productes.
Per a afavorir la millora de la competitivitat, la innovació i la internacionalització del joguet, la Conselleria d’Economia Sostenible i les seues entitats han concedit ajudes per un import d’11,7 milions d’euros i en el que va de 2019 s’han convocat ajudes directes al sector incloses en el Pla Estratègic de la Indústria Valenciana per valor superior als 2,1 milions.
Tornar de la Xina
Una de les qüestions que més ha afectat el clúster valencià –i el de tot l’Estat– és la ‘migració’ de les empreses cap a la Xina. La reducció de costos, especialment en mà d’obra, és allò que fa tan atractiu el gegant asiàtic i, ara, un dels objectius del sector és que les empreses tornen.
De fet, segons l’Associació Nacional de Fabricants de Joguets (AEFJ) ja hi ha alguns factors que estan propiciant que algunes empreses es decidisquen a tornar. Entre ells destaquen l’augment del preu de la mà d’obra, el cost de transport i la possibilitat d’exercir un major control en el procés de producció, així com una major flexibilitat en l’aprovisionament al canal de distribució. Tot i que encara no és una tendència generalitzada, la tornada de la producció després d’uns anys deslocalitzada en plantes ubicades a la Xina comença a ser una realitat. Segons les mateixes fonts, les empreses que han tornat són sobretot pimes, ja que les grans marques se senten més obligades a quedar-se en el gegant asiàtic per raons de competitivitat.
