Aquest dimarts, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) va fer públiques les dades de l’Enquesta de Població Activa (EPA) que mostren que al País Valencià l’any 2018 va acabar amb 65.900 persones menys aturades. Aquesta xifra suposa que la xifra total d’aturats ha baixat un 16,08% respecte a 2017. Però, tot i les bones noticies, els problemes estructurals del mercat laboral continuen llastrant la recuperació de l’ocupació i afecten, sobretot, els aturats de llarga durada.
La mateixa enquesta revela que l’ocupació ha crescut en 26.800 persones, la qual cosa suposa un 1,32% més que en 2017. D’aquesta manera, el nombre d’aturats en finalitzar 2018 és de 344.100 persones i el nombre de persones treballant, de 2.062.700, amb la qual cosa la taxa d’atur es va situar en el 14,30% i la taxa d’ocupació, en el 58,07%.
Després de conéixer les dades, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va destacar que la dada de l’atur relativa al País Valencià és “la millor” que s’ha aconseguit “des d’abans de la crisi” i va valorar que es trobe en una situació més favorable que la mitjana espanyola. Així mateix, Puig va destacar la reducció de la taxa d’atur juvenil i va agrair l'”esforç” diari d’empreses i treballadors “des del diàleg social” en favor d’aquesta millora.
“Agraïsc als sindicats i a la patronal valenciana tot el diàleg social permanent mantingut durant aquestos anys. Ha sigut el millor escenari per al que és el gran objectiu de país, l’ocupació”, va apuntar en una roda de premsa junt amb la ministra d’Indústria, Reyes Maroto; els consellers d’Hisenda i Economia, Vicent Soler i Rafa Climent; els representants de CCOO i UGT Arturo León i Ismael Sáez, i el president de la CEV, Salvador Navarro.
Tot i que és cert que la dada de l’atur és la més positiva des d’abans de la crisi, és cert també que la recuperació de l’ocupació es veu llastrada pels problemes estructurals que han afectat el mercat laboral valencià fins i tot des d’abans de la crisi. És el cas de la temporalitat; de l’estacionalitat dels treballs en sectors, com ara el dels serveis, i dels salaris baixos.
L’edat, un problema per a trobar feina
Després de la crisi, a aquestos problemes estructurals es van sumar altres de nous, com ara l’expulsió del mercat laboral de certs col·lectius o grups de persones que es van quedar sense feina en els moments més durs de la crisi i que no han pogut trobar-ne una de nova. I és que la mateixa EPA revela que el 34% del total dels aturats valencians porta més de dos anys buscant treball.
Aquesta xifra és un 1,5% inferior a la de l’any 2017, però molt superior a la d’abans de la crisi. De fet, en 2007 només un 8,4% dels treballadors tardaven més de dos anys a trobar feina. El grup majoritari, el 28,5%, en trobava després d’entre un i tres mesos buscant-ne.
Al respecte, des d’UGT-PV asseguren que la població parada de llarga durada “descendeix per l’efecte descoratjament i no perquè les quasi 8.000 persones que han deixat de ser persones parades de llarga durada hagen trobat ocupació”. Per la seua banda, des de CCOO-PV consideren que la dada més preocupant que deixa l’EPA és que la desocupació al País Valencià es concentra en la població parada de llarga durada, de manera que el 49,1% de les persones desocupades (168.900) es troba en aquesta situació fa més d’un any, i lamenten que la gran majoria són persones sense dret a prestació contributiva “i en greu risc d’exclusió social”.
El gruix d’aquestos col·lectius que han quedat ‘exclosos’ del mercat laboral el formen treballadors de més de 50 anys. Segons les dades de l’INE –que en aquest aspecte només ofereix dades d’àmbit estatal–, el 67,5% de les persones que porten més de dos anys buscant feina tenen entre 40 i 65 anys. Des del Consell s’han posat en marxa diversos projectes, com ara Avalem experiència, que tracten de pal·liar aquesta situació i que, malgrat haver aconseguit la reentrada en el mercat laboral de treballadors majors de 50 anys, encara no han donat tots els fruits esperats.
