“A la Fundació vam fer d’habilitat pagador dels actes ineludibles de la Generalitat”, declarava aquest dimecres l’exgerent de la Fundació Jaume II el Just, Vicente Burgos. L’exdirigent del Partit Popular va reconéixer que la fundació es va utilitzar per a pagar despeses “ineludibles” de la Conselleria de Cultura, fent d’intermediària entre la Generalitat governada pel PPCV i les empreses proveïdores del Consell. Aquestes manifestacions van tindre lloc durant la segona sessió de la Comissió d’Investigació pel cas Taula, actuacions que es troben sota secret al Jutjat d’Instrucció número 18 de València i en el qual Burgos està sent investigat per aquesta gestió.
Durant els cinc anys que va ocupar el càrrec de gerent de la Fundació Jaume II el Just, el dirigent del Partit Popular Vicente Burgos va deixar quasi 12 milions d’euros de desfalc als comptes de la Generalitat, de la qual depenia econòmicament. Burgos va ser nomenat per l’aleshores conseller de Cultura, Esteban González Pons, ara eurodiputat a Brussel·les. Malgrat l’escandalosa xifra, Burgos va declarar aquest dimecres a les Corts que no es van malbaratar diners públics. La fundació, va dir, “tenia moltes despeses perquè es va comprar el claustre del Monestir de la Valldigna i per a tots els actes culturals que organitzava junt amb altres administracions i organismes públics”.
Aquesta declaració es va fer a preguntes del diputat i síndic de Compromís, Fran Ferri, confirmant els pagaments de deutes del Consell a través de la Fundació. En concret, es referia a un acord del Consell del 21 de juliol de 2006 pel qual el Consell va ampliar el pressupost amb “caràcter ineludible” en 356.500 euros i el 2 d’agost, dues setmanes després, quasi la mateixa quantitat, 356.891 euros, s’emprava per a pagar les factures de gener a juliol a Thematica Events SL.
Aquesta empresa estava vinculada al director de Relacions Institucionals de la mateixa fundació, Marcos Benavent, principal investigat al cas Taula. Respecte a la contractació de les empreses, Burgos va confirmar que no se seguia un procediment negociat de contractació i que era FECOVAL, la federació d’empreses contractistes valencianes, “com a patró, qui decidia amb quina empresa s’havia de contractar”.
Burgos va confirmar també que actuaven com a pagadors i que les factures de Thematica Events SL corresponien a actes de la Conselleria de Cultura amb el Palau de les Arts. “Va haver-hi una habilitació extraordinària d’una activitat que es va pagar a través de la fundació, encara que no era nostra sinó d’un conveni entre la Generalitat o la Conselleria, quan estava Alejandro Font de Mora”.
Burgos es va referir a una resolució de la Conselleria que “vehiculava als organismes activitats que no eren pròpies d’aquestos sinó de la Conselleria”. Aquesta subvenció era ineludible, estaria relacionada amb actes en el Palau de les Arts i es va pagar amb un crèdit de la Generalitat. Efectivament, va insistir, “vam fer d’habilitat pagador perquè la resolució del Consell ens obligava”.
Així és: l’acord del 21 de juliol de 2006 del Consell autoritzava la generació d’un crèdit de dos milions d’euros per a “despeses diverses que permetien dotar de cobertura diverses actuacions de caràcter ineludible”. Amb l’augment del pressupost, es dotava amb 356.500 euros la Fundació Jaume II el Just.
Poc després, Vicente Burgos certificava que les factures de Thematica Events SL es presentaven per a la justificació de l’increment de la dotació pressupostària en la sessió del Consell de 21 de juliol, de la Conselleria de Cultura. I afegia que, amb això, s’acreditava “el compliment de la finalitat de la subvenció concedida”. La relació de factures no s’ha pogut presentar a les Corts perquè les hauria confiscat la Guàrdia Civil en el transcurs de la investigació judicial del cas Taula.
El cercle, per tant, es tancava entre la fundació, la Conselleria i l’empresa Thematica Events, impulsada per Marcos Benavent. Aquest va ser contractat també per Esteban González Pons poc després de ser nomenat conseller, així com per Burgos, qui no va voler nomenar aquest conseller. L’únic que va dir és que ell no va nomenar Benavent com a director de Relacions Institucionals i que, de fet, aquest no treballava amb ell ni tenia cap jerarquia. Benavent treballava a les dependències de la Conselleria i es presentava com a assessor de Cultura, va dir.
L’exgerent de la fundació, que va protagonitzar una compareixença molt brusca i agitada, va negar que tinguera necessitats econòmiques, en referència a les quantitats que agafava de la caixa de la fundació, sempre sense justificar amb factures “perquè no volia anar tots els dies amb paperets”. A més, va descarregar la seua animadversió contra Benavent dient que “si hi havia un senyor que es va dedicar a recaptar per a ell mateix, a qui enxamparen amb el carret dels gelats quan estava a Imelsa, que responga davant de la Justícia”.
