Des de fa vint anys, els ciutadans del País Valencià poden adaptar el seu nom propi i els cognoms al valencià. La Llei 40/1999 de 5 de novembre, una norma que regulava els noms i els cognoms i l’ordre d’aquestos, obria la porta a poder valencianitzar-los. En aquest sentit, el Reial decret 193/2000, d’11 de febrer, modificava alguns articles del Reglament del Registre Civil en matèria relativa al nom i als cognoms i a l’ordre dels cognoms.
Des d’aleshores, si una persona s’ha anomenat Carles però el seu nom de naixença és Carlos, pot sol·licitar al registre civil del seu municipi la valencianització del nom propi. La denominació en llengua pròpia també es pot aplicar als cognoms, encara que en aquest cas cal un informe de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua que certifique l’origen valencià del llinatge. Per exemple, cognoms com ara Monzón, Puchades o Alemañ són llinatges que responen a Motsó, Pujades i Alemany.
L’any 2017, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua publicava el Vocabulari de noms de persona, un volum que es pot consultar per Internet i que té per finalitat ajudar els pares i mares a triar el nom en valencià per al bebé; facilitar la informació antroponímica pertinent als ciutadans que vulguen adoptar en valencià el nom amb què estan inscrits al Registre Civil, i aportar als responsables del Registre Civil un inventari onomàstic perquè puguen comprovar si el nom proposat s’adiu a la forma correcta en valencià.
Per a valencianitzar el nom només cal adreçar-se al Registre Civil del municipi i, si no n’hi ha a la població, la sol·licitud es pot presentar al jutjat de pau o a l’ajuntament. En el moment de presentar la sol·licitud, si l’interessat és major d’edat haurà d’adjuntar el DNI i una fotocòpia de qui promou l’expedient; un certificat literal de naixement de l’interessat –la data d’expedició del qual no podrà superar els tres mesos–; el llibre de família i fotocòpia; el llibre de família dels progenitors, i, finalment, les persones interessades en l’expedient seran notificades al final de procés, segons recull la Generalitat en el portal de la Conselleria de Justícia. D’altra banda, si l’interessat és menor d’edat, la petició ha de ser formulada pels progenitors que hauran de comparéixer amb DNI i fotocòpia; aportar el certificat literal de naixement de la persona afectada –en aquest cas, el document no podrà superar els tres mesos des que va ser expedit–; el llibre de família i la fotocòpia, i, finalment, si el menor té més de dotze anys, serà consultat pel funcionari del Registre Civil sobre la convinença respecte al canvi de nom.
En el cas que s’haja de corregir una grafia errònia en el cognom o adaptar-lo a la normativa ortogràfica actual, el sol·licitant haurà d’adreçar-se també al Registre Civil i en cas que no n’hi haguera, també es podrà presentar la documentació al jutjat de pau o el consistori. Pel que fa al llinatge, caldrà aportar un informe de l’AVL que acredite la correcció lingüística de la forma proposada –el qual es pot demanar per Internet–, aquest document s’haurà d’adjuntar a la sol·licitud junt amb el DNI i la fotocòpia; el certificat literal de naixement, i el llibre de família i una fotocòpia. Finalment, les persones interessades seran notificades, és a dir, els cònjuges i, si hi ha fills menors, a qualsevol dels progenitors independentment de l’estat civil en el qual es troben en eixe moment, i als fills majors d’edat.
