La Sala Penal del Tribunal Suprem ha condemnat a set i quatre anys de presó tres homes per abusar sexualment en grup d’una dona, amiga d’un d’ells i amb la qual havien coincidit en una discoteca de Riba-roja de Túria, on li van tirar una substància en la beguda que li va fer perdre el sentit de la realitat.
El tribunal ha estimat en part el recurs de les defenses i ha rebaixat en un any per a cadascun la condemna inicialment imposada per l’Audiència de València perquè la durada del procediment ha sigut “excessiva” en relació amb la seua complexitat i el nombre de parts intervinents.
Els fets van succeir la nit del 2 al 3 de juny de 2012 quan un dels acusats es va trobar amb la víctima en un local i, en un moment determinat, li va introduir en la beguda una substància no concretada que li va fer perdre el sentit de la realitat. Aquesta circumstància va ser aprofitada per eixe home i dos amics seus per a portar-la a un domicili de València on, aprofitant l’estat d'”atordiment i desorientació” en què es trobava la dona, van abusar d’ella sexualment, alguns de forma simultània, i fins a un total de cinc actes sexuals.
Rebaixa de la condemna
L’Audiència de València va condemnar a huit anys de presó dos dels homes i a cinc anys de presó el tercer, a més d’una mesura de llibertat vigilada per cinc anys amb obligació de participar en programes d’educació sexual i la prohibició d’aproximar-se a la dona a menys de 200 metres. Els tres també havien d’indemnitzar la víctima amb 10.000 euros.
Els acusats van recórrer al Suprem la sentència al·legant diversos motius com ara denegació de proves, vulneració de la presumpció d’innocència per ser “inconsistent” i “incoherent” la declaració de la víctima i falta de versemblança de la testimoni de càrrec, una amiga que va confirmar que li havien tirat alguna cosa en la beguda i que la xica no es mantenia dempeus”.
Per a la sala, la sentència conté motivació “suficient” que explica “convenientment” com el tribunal ha arribat a formar la seua convicció, “conferint credibilitat al testimoniatge de la víctima” i rebutjant els arguments dels acusats, tot això a través de “proves vàlides, sotmeses a contradicció i amb un significat incriminatori suficient (més enllà de tot dubte raonable)” per a acreditar provats els fets i que els tres homes van participar en ells de forma “activa, eficaç i decisiva”.
Així mateix, recalca que el testimoniatge de la víctima ha sigut “persistent en el temps” i les contradiccions exposades pels acusats no són “greus o rellevants” sinó “acceptables” si es té en compte l’estat emocional de cada moment i el temps transcorregut.
El Suprem recalca que els fets no són “una unitat d’acció” sinó almenys “dues accions homogènies realitzades en diferent temps però en anàloga ocasió”, representant cadascuna d’elles per ella mateixa un delicte consumat d’abús sexual però que, en tractar-se d’accions homogènies “aprofitant una similar ocasió, en execució d’un mateix pla i amb designi criminal comú, ha d’aplicar-se la continuïtat delictiva”. Es tracta, per tant, d’una pluralitat de delictes que permet el càstig del conjunt com una continuïtat delictiva.
