Diari La Veu del País Valencià
La Generalitat ha de pagar la defensa de l’exalt càrrec del PPCV Isabel Villalonga, que va estar investigada pel cas Nóos

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha reconegut a la subsecretària de Presidència de la Generalitat en l’època de Francisco Camps, Isabel Villalonga, que va estar investigada durant uns mesos en el cas Nóos, una indemnització major de la que se li havia concedit inicialment per les despeses reportades en la seua defensa judicial. D’aquesta forma, al final, el govern autonòmic pagarà de forma completa els honoraris dels seus advocats més els interessos des d’abril de 2015.

Així consta en una resolució facilitada pel TSJ, en la qual s’ometen tant les dades d’aquesta exalt càrrec com del cas en què va estar investigada. El TSJ li reconeix la indemnització sol·licitada –que ascendeix a 4.024 euros– en considerar que existeix una “proporcionalitat” i “moderació” que “en cap cas aconsegueix el límit màxim establit en el barem d’honoraris”.

Segons ha pogut saber Europa Press de fonts coneixedores de la sentència de la secció segona de la sala contenciosa administrativa, es tracta d’Isabel Villalonga, exsubsecretaria de Presidència, que va estar investigada durant uns mesos en el cas Nóos i que va ser precisament qui va rebutjar el pagament de 123 factures presentades per l’Institut dirigit per l’exduc de Palma per import de prop de dos milions d’euros en entendre que no estaven degudament justificades.

El 6 de juliol de 2016 el sotssecretari de Presidència va reconéixer el dret de Vilallonga a percebre la indemnització prevista en la Llei 10/2005 d’Assistència Jurídica a la Generalitat, per import de 1.694 euros. No obstant això, l’exalt càrrec va recórrer en entendre que se li havia de reconéixer el dret a percebre com a indemnització el total de les despeses reportades en la seua defensa, que xifrava en 4.024 euros més els interessos i condemna en costos.

L’article 11 de la llei estableix que la Generalitat podrà assumir la defensa d’autoritats i el personal al seu servei contra els quals es deduïren judicialment pretensions de responsabilitat civil o penal per fets realitzats en l’exercici dels seus càrrecs, funcions o ocupacions, sempre que aquestes persones hagueren actuat amb subjecció a la legalitat o complint ordres superiors que no constituïren una infracció manifesta, clara i terminant de l’ordenament jurídic i que existisca coincidència d’interessos, entre altres extrems.

Villalonga, que posteriorment va passar a treballar en Delegació del Govern, va figurar durant uns mesos com a investigada en Nóos per la seua intervenció com a sotssecretària en el pagament fet per la Generalitat en 2006 a l’Institut Nóos de determinades factures referides als denominats Jocs Europeus.

Comparteix

Icona de pantalla completa