El País Valencià té una de les esperances de vida més altes d’Europa, amb una mitjana de 82,3 anys; concretament, 85,1 anys les dones i 79,5 anys els homes. No obstant això, en les grans ciutats s’observen diferències de fins a cinc anys en l’esperança de vida segons el barri de residència, la qual cosa demostra que les diferències socioeconòmiques repercuteixen en el nivell de salut.
Així es desprén de l’informe ‘Desigualtats en salut en la Comunitat Valenciana’ elaborat des de la Direcció General de Salut Pública de la Conselleria de Sanitat per a orientar les polítiques d’equitat en salut i poder avaluar-les en el temps.
No obstant això, des de l’any 2000 ha augmentat en 3,2 anys per a tots dos sexes la vida mitjana. En general, les majors esperances de vida es presenten a les comarques de la costa de la demarcació d’Alacant, l’interior de la demarcació de Castelló i el Baix Maestrat. A les grans ciutats, Elx té l’esperança de vida més alta per a homes (76,98) i Alacant, per a dones (83,04).
Sobre aquest primer informe de l’Observatori Valencià de Salut (OVS), la consellera de Sanitat, Ana Barceló, ha destacat que “l’anàlisi sistemàtica d’aquestes dades permetrà avaluar en el futur l’efecte de les accions que s’impulsen i identificar noves necessitats d’acció”.
El 80% de les morts evitables es produeixen en homes
Entre els paràmetres que analitza, l’informe apunta que el 80% de les morts evitables previsibles es produeixen en homes. El càncer de tràquea, bronquis o pulmó, representa quasi el 50% d’aquestes defuncions. A més, els menors de 45 anys que resideixen en zones socioeconòmiques menys afavorides tenen un risc tres vegades major de morir per causes evitables previsibles que les residents en les zones més afavorides.
Al País Valencià, el càncer de pulmó és la primera causa de mortalitat per càncer en els homes i la tercera en les dones. La migració es considera una de les causes de l’augment del risc de mortalitat per aquest càncer en dones en zones concretes. Respecte de les malalties cardiovasculars, primera causa de mortalitat per a tots dos sexes –va arribar a provocar una defunció cada 40 minuts en 2012– mostren una clara tendència descendent, més marcada en zones com Dénia, Sant Joan, Oriola o Torrevella.
Més suïcidis en els homes, més malalties cròniques en les dones
L’informe reflecteix també la bretxa de gènere en la salut percebuda. Així, segons es descendeix en la classe social, disminueix la valoració positiva del propi estat de salut, sent aquest efecte més acusat en les dones. D’aquesta manera, l’avantatge biològic de ser dona i gaudir de major longevitat té com a contrapartida la major probabilitat de patir major càrrega per malalties cròniques. Les dones valencianes pateixen amb més freqüència dolors, malestar, depressió, ansietat i problemes per a caminar que els homes.
D’altra banda, les morts per suïcidi són tres vegades més freqüents en homes que en dones, si bé en el cas de les dones la taxa de mortalitat és lleugerament superior a la de la resta de l’estat espanyol. Per zones, en tots dos sexes destaquen taxes més elevades de mort per suïcidi en alguns departaments de salut d’Alacant, com la zona de Dénia. Per edats, les majors taxes de mortalitat per suïcidi es donen en homes de més de 65 anys i en dones de 45 a 64 anys.
