El conseller d’Educació, Vicent Marzà, ha reivindicat la tasca duta a terme pel seu departament durant la legislatura per a “revertir la situació de descrèdit ideològic de l’educació pública que va buscar l’anterior govern” del PPCV, al mateix temps que la feta als centres concertats, on “s’han augmentat moltíssim els recursos d’atenció a la diversitat”. D’aquest manera, “tenim un sistema públic amb millors condicions i que dóna els nivells de qualitat educativa acceptables a nivell internacional”.
Així ho ha asseverat el titular d’Educació, Investigació, Cultura i Esport en una entrevista concedida a Europa Press en la qual ha aprofitat per a fer balanç de la seua gestió ara que arriba el tram final de la legislatura. Marzà ha defensat les millores introduïdes en la xarxa d’ensenyament públic, “amb 6.000 professors més, amb la baixada de ràtios i amb un sistema de formació del professorat que s’ha multiplicat per dos”.
Pel que respecta a centres de titularitat privada, ha remarcat que “tota la concertada que té concert és necessària i que, per tant, aquesta oferta ha de ser en unes condicions òptimes per als xiquets”. En aquest sentit, ha apuntat que aquestos centres tenen ara “menys ràtio, un banc de llibres i se’ls han pagat els retards que es devien als professors”. En la mateixa línia, ha subratllat que s’han augmentat “moltíssim” els recursos d’atenció a la diversitat en la concertada, especialment en docents d’FP bàsica, Audició i Llenguatge i Pedagogia Terapèutica, “on hi ha un treball social”.
“Fins ara, els alumnes amb necessitats d’atenció a la diversitat no entraven en el mateix percentatge i hi havia dos nivells però a partir del canvi en el decret d’admissió, un dels majors èxits de model, les persones entren a un centre o a un altre en funció de la puntuació i no són els centres els que trien als alumnes”, ha expressat.
Marzà s’ha mostrat satisfet de “començar a tindre una educació que trenque les desigualtats i que cohesione la societat”, la qual cosa ha qualificat de “pas de gegant”. El conseller ha recordat iniciatives com XarxaLlibres, amb la qual les famílies “ja no han de pagar un peatge ni passar vergonya si no poden comprar els llibres”, ha recalcat; la beca menjador, que té 40.000 beneficiaris més, i la baixada de taxes universitàries. En el capítol de temes en els quals cal treballar més, ha assenyalat la necessitat de “continuar en el camí de la innovació docent, d’allò que passa dins de l’aula”.
No veu “fracàs” en el plurilingüisme
Preguntat per si considera “fracassos” de la seua gestió les resolucions judicials contra el primer Decret de Plurilingüisme i la no renovació d’alguns concerts de batxillerat, ha contestat que no i ha apuntat que, “a mesura que passa el temps, els tribunals, com ara el Suprem, ens van dient que el nostre posicionament té sentit o que, com a mínim, és digne de ser escoltat”.
Ha agregat que totes aquestes “suposades polèmiques” en via judicial han sigut impulsades “de forma interessada per la dreta, que no planteja alternatives”. “Encara no sé com és la política lingüística de l’oposició per a aconseguir que els xiquets aprenguen castellà, valencià i anglés però sí que sé que el passat era un fracàs; tampoc no conec la seua proposta per a gestionar de forma ordenada els recursos públics quant als concerts, mentre que la nostra està clara: concertar on siga necessari”, ha retret.
No obstant això, ha admés que hi ha hagut “moments difícils” perquè no ha “entés algunes resolucions” judicials, ha comentat al·ludint a la que va anul·lar l’ordre que rebaixava de 25 a 23 la ràtio en Infantil; “no s’entén que algú vulga que els xiquets s’amunteguen a les aules”. “Hem patit però teníem clar que aquesta és una lluita de model a llarg termini”.
Finalment, interrogat per si li agradaria repetir en el càrrec si els resultats electorals ho permeten, Vicent Marzà ha afirmat: “M’és igual. No tinc aquesta ambició personal; el que vull és que seguisquen les polítiques del Botànic perquè l’important és què fem”.
