Al llarg dels tres anys que va durar la Guerra Civil espanyola es van disputar diferents tornejos de futbol a les zones que encara restaven sota el control del govern de la Segona República. Entre juny i juliol de 1937, Josep Rodríguez Tortajada, qui aleshores era el president del València CF, va impulsar la Copa de l’Espanya Lliure, una competició amistosa que va enfrontar equips del País Valencià i de Catalunya. El títol se’l va emportar el Llevant FC després de disputar la final contra el València CF a Barcelona.
La Federació de Futbol de Llevant va organitzar el Campionat Supraregional, un torneig amb equips valencians i murcians. Mentre que la Foot-ball Associació, embrió de la Federació Catalana de Futbol, s’agafava al Campionat de Catalunya, una competició iniciada en 1903. Al Principat es va organitzar la Lliga Catalana en 1937, un torneig en què van participar deu clubs catalans i que estava previst que finalitzara en 1938, però la guerra va impedir que acabaren de disputar-se tots els partits i es va suspendre la competició.
L’intent institucional de seguir amb una competició oficial durant la contesa bèl·lica i que incloguera clubs de diferents territoris va ser la Lliga Mediterrània. En el campionat van participar les diferents federacions de les zones que en gener de 1937 encara eren territori republicà. La també coneguda com a Lliga València-Catalunya es va poder concloure el 2 de maig de 1937 amb el Barcelona CF com a campió. Tanmateix, actualment el Barça no conserva el trofeu i la Real Federación Española de Fútbol tampoc no reconeix el títol.
D’aquella competició mediterrània no s’hi tenia constància de cap testimoni físic dels matxs futbolístics, fins que aquest dissabte, el FC Barcelona anunciava que havia recuperat un banderí del partit que es va disputar a l’estadi de les Corts, a la ciutat comtal, l’11 d’abril de 1937. La banderola era el record que va lliurar el Barça al Llevant CF, ja que l’equip granota debutava en el camp barceloní. L’ensenya la conservava un col·leccionista valencià fins que fa uns mesos va passar a mans del club blaugrana i ara s’exposa al Museu del Futbol Club Barcelona.
La Lliga Mediterrània havia d’enfrontar dotze equips valencians, catalans i murcians, però, finalment, el Cartagena FC, el Múrcia FC i l’Hèrcules FC no van poder disputar la competició, ja que les ciutats van ser bombardejades. La federació valenciana va inscriure finalment els tres equips de la ciutat del Túria: el València FC, el Gimnàstic de València i el Llevant FC i va afegir un conjunt amateur com l’Athlètic Club de Castelló per a completar el quadre. Per la seua part, la federació catalana va registrar el FC Barcelona, el CD Espanyol, el Girona FC i el Granollers SC.
Aquesta lliga republicana de huit equips la va guanyar el Barça, empatat a punts (27) amb l’Espanyol. El València va quedar en quarta posició, només un punt (17) per davant del Llevant. Mentre que l’Athlètic de Castelló no va poder guanyar cap partit –en va empatar cinc– i va concloure el campionat en l’últim lloc de la taula classificatòria.
En la jornada 4, el FC Barcelona visitava el Camp de la Creu, a la ciutat de València, per a enfrontar-se al Llevant. El partit celebrat el 21 de febrer de 1937 va acabar amb un empat a tres gols. L’11 d’abril del mateix any, l’equip granota tornava la visita a l’equip blaugrana. El Llevant debutava al Camp de les Corts i el club local obsequiava amb un banderí el conjunt valencià. El ritual d’entrega d’una ensenya de record és encara habitual als estadis de futbol.
Aquell matx va acabar amb una victòria per la mínima dels barcelonins que es van imposar dos a u als granotes. El Barça va guanyar aquest títol que l’actual organització futbolística es nega a reconéixer, un triomf del qual tampoc no quedava, segons apuntava aquest dissabte el club català, cap vestigi físic fins que “fa pocs mesos, un jove valencià col·leccionista d’antiguitats esportives es va posar en contacte amb el Museu del Barça”, rememorava el FC Barcelona al seu compte de Twitter.
El col·leccionista valencià, Pablo Pérez, va aconseguir el banderí que va lliurar el Barça al Llevant aquell 11 d’abril del 1937. Això no obstant, 81 anys després, l’ensenya estava malmesa. “És un objecte de la Guerra Civil, un període del qual és molt difícil trobar objectes de col·leccionisme”, recollia el club català sobre les paraules del valencià. Així, el club havia d’analitzar aquell testimoni físic de manera que els responsables del Museu del Barça van treballar sobre la tela per a veure quin era el valor històric per al club de la peça.
Els experts del Barça van determinar que es tractava de l’obsequi que va fer el club català al Llevant FC amb motiu del partit de la Lliga Mediterrània que es va disputar l’11 d’abril del 1937 a les Corts. “En aquell equip jugaven Iborra, Babot, Rafa, Argemí, F. García, Berdina, Ventolrà, Escolà, Gual, Balmanya i Munlloch”, recordava el FC Barcelona.
“La Lliga Mediterrània va ser el Campionat de Lliga que, entre gener i maig de l’any 1937, en plena Guerra Civil, es va organitzar a la zona lleial a la República, a Catalunya i al País Valencià, és a dir, als únics territoris on era possible. I el campió va ser el Barça!”, recordaven. L’equip blaugrana “va guanyar l’única edició de la Lliga Mediterrània, disputada en unes circumstàncies extremes”.
“El 1938 ja no es va poder dur a terme perquè les tropes franquistes van arribar al mar i van aïllar Catalunya de València”, de manera que “el curs de la guerra impedia continuar amb una competició que va ser anul·lada el 1939 per un decret de les autoritats franquistes” i que “avui dia continua vigent”, indicava el Barça. El club assenyalava que la federació “no reconeix aquest títol, però el Barça l’inclou al seu palmarès oficial”.
Però, si encara no hi havia prou motius d’alegria per al conjunt blaugrana, apuntaven que aquells jugadors del 37 “van emprendre una gira per Mèxic i els Estats Units que va internacionalitzar el Barça i que també van salvar econòmicament el club, amb uns ingressos de 12.900 dòlars”. “El trofeu de la Lliga Mediterrània no es conserva i per això la troballa d’aquest banderí té aquest valor històric tan important. És l’únic record d’aquella Lliga del qual es té constància a dia d’avui”, explica el FC Barcelona. El club, això no obstant, no ha fet públic el tràmit que s’ha seguit per a incorporar el banderí al seu Museu.
