Lluís Alpera i Levia (València, 1938-2018) va morir aquest divendres als 80 anys a conseqüència d’un ictus, segons van informar diversos escriptors i amics del poeta, crític, assagista i fundador de la Càtedra de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant.
Alpera va formar part dels cercles de poetes valencians de tendència realista, de fet, una de les primeres publicacions va ser una antologia bilingüe, Anthology of Valencian Realist Poetry en la revista Identity Magazine de la Universitat Harvard. Amb tot, segons recull la web de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, de la qual n’era soci d’honor, la seua poesia va evolucionar cap a un sensualisme barroc i finalment cap a una poesia sintètica.
És autor de vint poemaris, llibres com Dades de la història civil d’un valencià (1980), Surant enmig del naufragi final, contemple el voluptuós incendi de totes i cadascuna de les flors del núbil hibiscus (1985), Tempesta d’argent (1986), Cavalls a l’alba (1998) i Els bells papirs d’Alexandria (2003). Però també destaca com a crític literari i assagista amb la publicació de diverses antologies i tres volums que componen Sobre poetes valencians i altres escrits (1990-2004), a més de traduccions i nombrosos articles en diaris i revistes científiques i culturals.
Lluís Alpera va guanyar el Premi Salvat-Papasseit, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de poesia, el Premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i el Premi Ausiàs March.
Davant la notícia de la mort del poeta i filòleg a primera hora de la nit d’aquest divendres, diversos escriptors i intel·lectuals han manifestat a les xarxes socials el seu condol així com s’ha demanat que se li reten homenatges. En aquest sentit s’ha expressat l’escriptora i columnista d’aquest diari, Lliris Picó qui ha demanat a l’Ajuntament d’Alacant que “li reta els honors que es mereix un poeta que va portar la nostra literatura Atlàntic enllà. Van morint les nostres veus més importants en periodisme, ara en poesia. I l’ajuntament té deutes culturals pendents. Vull pensar que tenim institucions dignes del seu gran treball i que ara faran per estar a l’altura”.
“Acaba de faltar Lluís Alpera, tot somriure i bonhomia, no ens coneixíem molt però vam passar un fantàstic dia a Catarroja a la trobada d’Escriptors de l’Horta on sempre acudia des d’Alacant”, va escriure Carles Cano.
El Tempir també va traslladar el condol i afecte als familiars i amics d’Alpera. L’associació d’Elx ha destacat que “la seua vitalitat i força poètica l’han convertit en tot un referent literari ben estimat. Fundador del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, ha estat un autor entusiasta i destacat de la literatura catalana des del sud i tot un mestre per als seus companys”.
