El president de la Generalitat, Ximo Puig, juntament amb el conseller d’Hisenda, Vicent Soler; la consellera d’Agricultura, Elena Cebrián, i la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, ha participat aquest dijous en un homenatge a les víctimes valencianes dels camps de concentració nazis. Aquest acte s’ha celebrat coincidint amb el primer aniversari de la llei valenciana de memòria democràtica, “una llei per a no oblidar el passat i recordar els valencians que van lluitar per la nostra llibertat”, ha assenyalat Puig.
La consellera de Justícia ha exposat que “la història no es pot construir des de l’oblit als dèbils i el silenci dels vençuts”. “No pot ser així en democràcia i aquesta va ser la raó fonamental per la qual vam aprovar la llei”, ha afegit Bravo, qui ha explicat que el reconeixement d’aquest dijous va adreçat a “aquells que van lluitar pels principis democràtics en la Guerra Civil, ho van seguir fent a la França ocupada i van acabar als camps de concentració nazis”.
En l’acte s’ha fet menció especial a Paco Aura, l’últim supervivent valencià de Mauthausen, que va morir a Alcoi el passat 26 de novembre “després d’una vida dedicada a divulgar la seua història per a lluitar contra la desmemòria i treballar per la pau i la concòrdia”.
A més, Puig ha presentat el projecte ‘Construint memòria’, que consisteix en recordar amb una placa els almenys 627 valencians que van ser víctimes del nazisme. Aquestes rajoles seran col·locades en les localitats de les persones “que van patir l’horror”. El president ha manifestat que és una llei per a “aprendre del passat” i per a recordar als valencians “d’ara i del futur” que “no hi ha res més important que la dignitat de l’ésser humà”, a més de servir com a homenatge als valencians que “van lluitar per la nostra llibertat”.
“El més important hui és combatre la banalitat del mal i les seues conseqüències”, ha reivindicat Puig, alhora que ha proposat tres “exercicis” per a enfrontar-se a ella, com l’homenatge als valencians que “van malviure o van morir” en camps de concentració, ja que van ser “actius defensors dels millors valors” i mereixen “el reconeixement que mai van tindre”.
