El País Valencià s’ha situat en el primer semestre de 2018 com la tercera autonomia amb el saldo vegetatiu més negatiu, és a dir, més defuncions que naixements, ja que ha perdut 5.959 habitants respecte al mateix període de l’any anterior, només per darrere de Galícia (9.135 persones menys) i Castella i Lleó (7.857 persones menys).
Així ho reflecteixen les Estadístiques de Moviment Natural de la Població publicades aquest dimarts per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), amb dades sobre naixements, defuncions i matrimonis, que assenyalen que la pèrdua de població a l’estat espanyol es deu tant a una major mortalitat com a una menor natalitat.
En el cas valencià, entre gener i juny de 2018 han nascut 18.170 persones, cosa que suposa un descens del 6,3% respecte al primer semestre de l’any anterior, quan hi va haver 19.388 naixements. Pel que fa a la mortalitat, en el primer semestre de 2018 s’han produït 24.129 defuncions, un 4,4% més que en el mateix període de 2017, quan en van ser 23.113. En conseqüència, el saldo vegetatiu del País Valencià és negatiu en 5.959 persones i, per tant, superior a la pèrdua de població de 3.725 habitants que es va produir en el primer semestre de l’any passat. Pel que fa als matrimonis, han descendit un 4,1% en aquest semestre, per sota de la mitjana estatal, en la qual el descens ha sigut del 5,7%.
Què va passar en 2017?
L’INE ha publicat també les dades definitives de l’any 2017, segons les quals al País Valencià van nàixer 40.318 persones i en van morir 44.804, amb un saldo vegetatiu de 4.486 persones menys, mentre que es van registrar 18.621 matrimonis.
Tenint en compte les dades definitives de 2017, l’esperança de vida valenciana se situa en els 82,5 anys, mentre que el primer matrimoni es produeix de mitjana als 33,9 anys i la maternitat als 32 anys.
Les xifres més baixes de la història
A tot l’Estat, durant el primer semestre d’aquest any solament han nascut 179.794 bebés, la xifra més baixa de tota la sèrie històrica que va començar a elaborar-se en 1941. I, mentre descendeixen els naixements, augmenten les morts. Així, en el mateix període van morir 226.384 persones, un 2,1% més que en el primer semestre de 2017.
El nombre de naixements continua amb la tendència a la baixa dels últims anys, només interrompuda en 2014, quan van nàixer 427.595 xiquets, quasi 2.000 més que un any abans. Respecte a les defuncions, Estadística explica que l’augment del primer semestre de l’any es va deure, fonamentalment, a l’alta mortalitat registrada al gener, mes en el qual van morir 47.742 persones.
Pel que fa als matrimonis, entre gener i juny se n’han registrat 69.777 a tot l’Estat, un 5,7% menys que en el mateix període de 2017.
