El comissionat del govern espanyol per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira, ha advocat aquest dimarts per “explorar models ferroviaris desconeguts fins ara a Espanya” i ha destacat el potencial del Corredor Mediterrani per a generar nous serveis com la creació de “serveis de rodalies exprés interurbans” per a les persones i d'”autopistes ferroviàries de mercaderies” amb un sistema que permet als camions pujar als vagons per a realitzar el viatge.
Boira s’ha pronunciat en aquestos termes durant la seua intervenció en l’informatiu de ‘Forum Europa. Tribuna Mediterránea’, en el qual ha reivindicat el Corredor Mediterrani com la “basa més potent que té Espanya per a jugar en l’àmbit de la globalització”.
Segons ha explicat, aquesta infraestructura permetria serveis de llarga distància i de rodalia “desdoblant la plataforma allà on la saturació siga evident i previsible”. Actualment, cap línia a l’estat espanyol presenta aquestes característiques perquè les línies d’Alta Velocitat espanyoles són d’ús exclusiu per als trens d’alta velocitat, malgrat que no a tot Europa funciona aquest servei exclusiu.
En el cas d’Alemanya, ha apuntat, s’han implementat vehicles, vies i operacions sobre un sistema preexistent en lloc de construir-ne un de nou. “Difícilment poden assolir els 350 km/h, excepte en alguns trams nous, però a canvi trobem major ús i rendibilitat de la xarxa amb una integració de tràfics”, ha valorat. Per a Boira, no es tracta d’importar el model alemany però sí d'”explorar models ferroviaris desconeguts fins ara a Espanya”.
“Millor que un AVE de porta a porta i amb un cost inferior”
Boira ha reivindicat la capacitat del Corredor Mediterrani per a crear “serveis de rodalies exprés interurbans” per a les persones. Es tracta, ha dit, d’una infraestructura “molt urbana” que passa per onze ciutats de més de 100.000 habitants entre Barcelona i Almeria, i la seua millora –ha augurat– “redundaria en una millora de la xarxa de rodalies”. “És més que un AVE de porta a porta” i “el seu cost general bastant inferior”, ha remarcat.
A més, Boira ha defensat el Corredor com a generador d'”autopistes ferroviàries de mercaderies, un sistema que permet als camions pujar directament als vagons dels trens i realitzar el viatge”. Per això, resulta “fonamental” la connexió portuària i la implementació de plataformes intermodals logístiques allà on es concentra la càrrega. Segons ha explicat el coordinador de l’estructura ferroviària, actualment la majoria de les mercaderies viatgen en camió i “els trànsits actuals ferroviaris són insuficients”, per la qual cosa el potencial del Corredor Mediterrani per a transcórrer en grans zones exportadores és “altíssim”, ha insistit.
Per a Boira, “paga la pena” fer del Corredor Mediterrani “el principal projecte d’infraestructures d’Espanya del segle XXI”. “El Corredor és una resposta contundent a favor d’una Europa més forta, unida i potent en un escenari global”, ha asseverat. A més, ha recordat que segons el llibre blanc dels transports el 30% de la càrrega de mercaderies hauria de passar per ferrocarril però a l’estat espanyol únicament ho fa el 4% de la càrrega. Per la seua banda, la línia ferroviària València-Madrid va al 20%.
Només un tram amb “característiques bastant acceptables”
Atés que l’ample europeu estàndard serà una realitat prompte, el canvi d’ample de via ha d’estar en l'”ADN del Corredor Mediterrani” perquè els trens puguen entrar i eixir del territori espanyol sense obstacles i siguen plenament compatibles amb la resta de xarxes europees. “Si no, no té cap sentit”, ha avisat Boira. No obstant això, hui dia presenta diferents característiques en cadascun dels seus trams, la qual cosa “limita els serveis que poden prestar-se”, ha lamentat. L’únic tram que considera en servei i “amb característiques bastant acceptables” se situa entre Castellbisbal (a Catalunya) i la frontera francesa, on la plataforma realitzada per a l’alta velocitat podria absorbir també els tràfics de mercaderies, ha apuntat.
Boira també ha advocat per “preparar” els trams que es preveu que entren en saturació els anys vinents. Per exemple, el tram València-Castelló està “saturat ja”, ha dit, i ha afegit que “no és possible introduir tràfics nous en aquest tram i per tant ja s’està estudiant la doble plataforma”.
“El Corredor Mediterrani no tindrà mai un acte d’inauguració”
Preguntat per les dates en què es posarà en marxa, Boira ha volgut deixar clar que “el Corredor Mediterrani no tindrà mai un acte d’inauguració”, sinó que s’anirà fent una “inauguració gradual” segons es vagen posant en servei els diferents trams. En tot cas, confia que “cap a l’any 2021 es puga circular en ample europeu almenys des d’Almussafes fins a Castellbisbal-Martorell”.
El comissionat del govern espanyol per al Corredor Mediterrani ha destacat també el “consens” que ha despertat aquesta infraestructura i creu que la visió radial de les infraestructures d’Espanya “ha canviat i està canviant”.
