Diari La Veu del País Valencià
El negoci de les empreses valencianes, pendent de conéixer les condicions post-Brèxit

El passat diumenge 26 de novembre els 27 caps d’estat i de govern de la Unió Europea van aprovar per consens l’acord del Brèxit pactat amb el govern britànic, encapçalat per Theresa May. Ara, el text que marca les condicions d’eixida del Regne Unit de la Unió Europea necessita la llum verda de Westminister i de l’Eurocambra. Així, està previst que la Cambra dels Comuns vote el pacte a principis de desembre i l’Eurocambra en març, segons fonts parlamentàries.

La primera ministra britànica, Theresa May, ha assegurat que defensarà “amb cor i ànima” l’acord del Brèxit per a evitar que el parlament britànic el tombe. Si finalment el pacte rep el vistiplau de Londres, es garantiria un període d’estabilitat per a les empreses que tenen relacions comercials amb el Regne Unit durant el que es coneix com a període transitori, que és el temps establert per a fer efectiva la ruptura. Oficialment, el trencament del Regne Unit amb la Unió Europea haurà de ser una realitat en 2020, tot i això, l’acord preveu que el període de separació s’allargue fins a 2023. A partir d’eixe moment, les condicions sobre les quals es basaran relacions entre els estats membres i el Regne Unit són una incògnita.

Després del vistiplau per unanimitat dels 27 líders dels estats membres, el president de la Generalitat, Ximo Puig, es va reunir amb el president de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana (CEV), Salvador Navarro; els líders sindicals de CCOO i UGT, Arturo León i Ismael Saéz; l’eurodiputada socialista Inmaculada Rodríguez-Piñero, i el vicepresident de la Cambra de Comerç, Vicente Folgado, per a analitzar les conseqüències que l’acord del Brèxit tindrà per al País Valencià. I és que més de 30.000 valencians viuen al Regne Unit i més de 100.000 britànics viuen al País Valencià.

Un Brèxit que ja ha tingut conseqüències

“La decisió de Regne Unit no ens complau”, va afirmar dilluns el president, no obstant això, va celebrar que l’Acord de Retirada “ha evitat un Brèxit dur, de confrontació”. L’acord garanteix els drets i llibertats dels ciutadans, la unió duanera i la integritat del mercat únic durant el període transitori, per la qual cosa “no cal esperar cap impacte negatiu per a la Comunitat derivat d’aquest acord”, almenys fins al moment efectiu de la ruptura.

Tot i això Puig va reconéixer que algunes de les conseqüències del trencament del Regne Unit amb la Unió Europea ja han començat a notar-se al País Valencià. Segons les dades de què disposa la Generalitat, abans del Brèxit les exportacions valencianes al Regne Unit van créixer un 26,6% i després del referèndum han caigut un 8,7%. En el turisme, Puig va destacar que abans de la consulta el nombre de turistes britànics al País Valencià va augmentar un 15% i en aquestos moments ha caigut un 1,8%. Així, Ximo Puig confia que amb el marc de seguretat i estabilitat que es crea amb l’acord de retirada, aquestes dades es puguen remuntar.

Estabilitat durant la retirada

L’Acord de Retirada garanteix la Unió Duanera i la integritat del Mercat Únic durant el període transitori, per la qual cosa, en principi, “les relacions comercials no haurien de veure’s afectades”, va explicar el president. Els procediments duaners, aranzels, avaluacions de conformitat i disposicions fitosanitàries seguiran com fins ara, almenys els propers 4 anys. A més, les regles d’origen, norma fonamental per a l’exportació de vehicles i els seus components, tampoc patiran cap modificació i no afectarà per tant a les vendes de Ford ni de la indústria auxiliar de l’automoció”, va subratllar.

Els drets dels valencians residents al Regne Unit i dels britànics residents a l’illa estan, hui dia, garantits en l’Acord de Retirada i en les recomanacions fixades pels estats membres. Així, es permet als valencians, als britànics i als seus familiars “viure i treballar durant la resta de les seues vides en les mateixes condicions que gaudeixen abans que finalitze el període transitori”, va explicar. A més, els familiars dels valencians residents al Regne Unit i dels britànics residents al País Valencià podran unir-se a ells en el futur. També està garantida la protecció dels seus descendents, nasquen abans o després de l’eixida de Regne Unit.

També es mantindran els drets “laborals, d’accés a la salut, de cobrament de pensions i d’accés a la seguretat social” de la població afectada i els estudiants podran continuar cursant els seus estudis a Regne Unit durant el període transitori i fins que els finalitzen, si és en data posterior, encara que per a això hauran de sol·licitar un nou estatus de residència.

Incògnita a partir de 2023

Aquest marc estable, però, té data de caducitat. Si tot va com està previst, en 2023 el Regne Unit serà completament independent de la Unió Europea i, excepte alguns dels punts de l’acord, que s’especifica que són de per vida, caducaran. Així, les regles de joc a què hauran d’acollir-se les empreses britàniques i valencianes a partir d’eixe moment estan encara per definir. Aquest fet pot complicar les relacions empresarials a llarg termini, ja que l’estabilitat només està garantida, com a màxim, fins a 2023.

Tot i que Puig va insistir que “no cal esperar cap impacte negatiu” del Brèxit al País Valencià, sí que va reconéixer que sí que es poden “esperar efectes induïts derivats de la presa de decisions dels ciutadans i de les empreses en funció de les seues expectatives davant la relació futura que finalment s’acorde”. És a dir, que el futur de les relacions entre els dos territoris és incert.

En tot cas, el futur acord comercial és “vital” per als interessos de l’economia valenciana, ja que Regne Unit és un dels principals mercats d’exportació, especialment en el sector agrari, la indústria agroalimentària, les begudes, els combustibles i olis, els plàstics, els productes químics i la fusta i les manufactures.

Interessos dispars

Una vegada la ruptura siga efectiva, la Unió Europea haurà de renegociar les diferents relacions amb el Regne Unit i, a més, cada estat membre haurà de negociar individualment allò que no siga competència europea. Així, una de les principals incògnites que no s’ha revelat encara és quina serà la posició de l’estat espanyol més enllà del futur del penyal de Gibraltar.

Puig va reconéixer que les autonomies no sempre tenen la mateixa idea del que cal prioritzar en les futures relacions amb el Regne Unit i el president de la Generalitat no va poder assegurar dilluns que els interessos valencians siguen prioritaris per a Madrid quan negocie amb Londres.

Per tant, en aquestos moments no està ni tan sols garantit que el govern espanyol lluite per a aconseguir unes relacions que siguen favorables per al País Valencià, fet que afegeix un grau més d’incertesa al futur de les empreses valencianes i les seues relacions amb el Regne Unit.

Precisament per a garantir els interessos del País Valencià en els futurs acords Puig va avançar que demanarà al govern espanyol que convoque una reunió sectorial de la Comissió Interdepartamental d’Acció Exterior i Relacions amb la Unió Europea en la qual les autonomies puguen participar en la formació de la posició de l’Estat sobre aquest tema. A més, el president es reunirà el 3 de desembre amb l’ambaixador del Regne Unit, mantindrà una trobada a Londres el dia 10 amb l’ambaixador de l’Estat al país britànic i una trobada amb una associació de valencians residents al Regne Unit.

També va anunciar una jornada sobre el Brèxit, amb la participació de tots els sectors implicats, per al 8 de febrer a Alacant, així com la promoció d’una reunió específica de la Conferència d’Assumptes Relacionats amb la Unió Europea (CARUE) per a recaptar informació del govern espanyol sobre la situació del Brèxit.

Comparteix

Icona de pantalla completa