Les fites històriques sempre van acompanyades de símbols que les recorden. Tot el que va envoltar aquest divendres la constitució del Consell Social de les Llengües seguia una conjura amb la història, la llunyana i la més propera. La posada de llarg d’aquest òrgan d’assessorament lingüístic va tindre lloc al “temple espiritual, històric i cultural de l’antic Regne de València”, diu l’article 57 de l’Estatut d’autonomia del Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Junt amb l’ens de participació i avaluació de les polítiques lingüístiques de la Generalitat, es van posar damunt de la taula les 35 iniciatives que ha engegat el govern del Botànic per a reimpulsar i implementar la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV).
La normativa ha acomplit el seu propòsit en el vessant de l’ensenyament, com van celebrar el president de la Generalitat, Ximo Puig, i el conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, però més de tres dècades després de la seua aprovació, hi ha molt de camí a recórrer pel que fa a l’ús. Tots dos –president i vicepresident d’aquest nou òrgan– van demanar avançar en l’ús de la llengua “més enllà de les aules” i arribar a àmbits en què el valencià és “absolutament marginal”.
La primera reunió del Consell Social va seguir el guió de les coincidències simbòliques. Si la mateixa LUEV va ser aprovada fora de les Corts –el ple va tindre lloc a Alacant–, l’ens va engegar l’activitat a l’antic cenobi cistercenc, “símbol de la grandesa del Poble Valencià reconegut com a Nacionalitat Històrica”, matisa el text estatutari. La normativa en matèria lingüística va veure la llum el 23 de novembre de 1983 i l’òrgan assessor es va presentar el mateix dia, però 35 anys després, d’ací que junt amb el Consell Social es presentaren les “35 iniciatives per a 35 anys de LUEV”, un punt i seguit en la normalització del valencià que es marca l’objectiu de caminar cap a la igualtat lingüística.
La constitució del Consell Social, integrat per 19 vocals provinents de l’àmbit polític i la societat civil, suposa encetar una nova etapa destinada a superar el ‘mite’ del bilingüisme. Aquesta va ser la frase que, segons apunten algunes fonts que van assistir a la primera reunió de l’òrgan, va pronunciar Marzà. Durant la trobada es va refermar la intenció de l’ens de fer-li la volta a la condició de llengua minoritzada per a assolir la igualtat lingüística. L’exigència d’una major vitalitat del valencià no va en detriment de restar importància a altres llengües; prova d’això és que l’òrgan compta amb representants que tenen l’anglés, el francés i l’alemany com a llengua pròpia. El Consell Social de les Llengües comença la singladura amb una vocació integradora i participativa amb membres de diverses “cultures i visions”, va destacar el conseller aquest divendres. “Les llengües serveixen per a buscar espais d’enteniment i enfortir la identitat”, va emfatitzar el cap del Consell.
Aconseguir la igualtat lingüística suposa que la societat valenciana forme part de l’objectiu. “No és només una qüestió d’un departament de la Generalitat”, va indicar Ximo Puig, “sinó del conjunt del govern” i perquè s’arribe a bon port, el Consell Social de les Llengües “té un paper fonamental” i “ha de ser un agent a favor del multilingüisme”. Per aquest motiu, l’òrgan ha de ser “una autèntica àgora de les llengües bastint un pont entre les institucions i la societat”, va defensar Marzà.
35 iniciatives, una legislatura
El govern del Botànic ha posat en marxa durant aquestos tres anys i mig de legislatura 35 iniciatives que reforcen el desenvolupament de la LUEV. D’aquestes, algunes s’han iniciat en els darrers mesos i una es desplegarà en 2019.
La política lingüística del Consell, que ara suma el Consell Social de les Llengües com a mecanisme d’avaluació i assessorament, ha consolidat la celebració del Dia Europeu de les Llengües (26 de setembre) i ha organitzat dues fires dels idiomes: la de 2016 va comptar amb la participació d’instituts estrangers, com ara el British Council, l’Institut Français, el Goethe-Institut i Leopardi, i la de 2018 es va dedicar a les llengües minoritzades.
En aquesta línia, les subvencions al teatre, el cinema, el llibre i la publicitat han sumat una discriminació positiva en favor del valencià a l’hora d’aconseguir millor ajuda econòmica pública per a la producció cultural. En aquest sentit, se sumen les ajudes a l’organització de festivals, concerts i producció musical, i l’ajuda a la traducció d’obres literàries al valencià i del valencià a altres llengües.
La Conselleria va signar un conveni amb la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació en matèria de política lingüística per a acreditar lingüistes, redactar el Llibre d’Estil de la cadena i l’elaboració de continguts (en valencià i anglés). A més, ha creat la campanya ‘Sempre teua’. La teua llengua’, que recorre els carrers amb un bus portant el valencià a les places, les platges i les festes valencianes, i també s’ha optat per impulsar la llengua de signes perquè assolisca l’estatus de llengua de comunicació social. “El valencià també està present en 175 mitjans de comunicació”, afirmen les iniciatives presentades junt amb el Consell Social.
En l’àmbit de l’ensenyament s’ha arribat a acords amb autoritats educatives de França i el Regne Unit; s’ha aprovat un nou decret de regulació de les Escoles Oficials d’Idiomes (s’han sumat 7 EOI i s’han obert 6 noves seccions); s’ha ampliat l’oferta de llengües: èuscar, japonés, romanés, finés, polonés, i neerlandés; han crescut les places ofertades (fins a les 98.882 unitats), i ha augmentat la plantilla docent (un 24% més de 2015 a 2018). Una de les fites va ser l’aprovació de la llei que regula i promou el plurilingüisme en el sistema educatiu i s’ha dut endavant el Pla Integral d’Aprenentatge de Llengües per al Professorat desplegat amb la creació d’un CEFIRE de Plurilingüisme; s’han destinat 1.600 estades a l’estranger; s’han fet cursos gratuïts a les EOI, i s’han destinat 1.092 auxiliars de conversa per a Primària i Secundària. Pel que fa a la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià, es van adaptar les proves al Marc Europeu Comú de Referència. En l’àmbit universitari, s’han incrementat els lectorats i els centres acadèmics.
Les accions de política lingüística de l’Administració passen per la fixació dels criteris lingüístics d’aquest àmbit; un Pla d’Acompanyament Lingüístic per als treballadors; cursos de coneixement del valencià tant per als funcionaris de la Generalitat com per als de l’Estat: l’actualització del Salt, i l’arovació del Decret que regula els usos institucionals i administratius de les llengües oficials.
Durant aquesta legislatura ha tingut lloc el Seminari de Política Lingüística, on van participar els governs de Galícia, Catalunya, el País Basc, les Illes Balears, Navarra, Aragó, Astúries i el País Valencià; s’ha dut a terme l’adhesió al Protocolo de colaboración en matèria lingüística subscrit pel País Basc, Catalunya, Galícia, les Illes Balears i Navarra, i el País Valencià ja forma part de la Xarxa Europea per a la Promoció de la Diversitat Lingüística.
La Conselleria, a través de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Plurilingüisme, ha executat cinc enquestes des de 2015 fins a 2018. En 2019 es publicaran unes noves ajudes adreçades a la investigació en lingüística aplicada.
El multilingüisme s’ha fet palés també a través de la col·laboració amb projectes singulars, com ara la Mostra Internacional de Cinema Escolar i una campanya de teatre familiar i accessible en valencià i anglés. En l’àmbit social, també s’han destinat ajudes per al foment del valencià a prop de 300 associacions sense ànim de lucre i la meitat dels ajuntaments reben ajudes per a promocionar la llengua pròpia.
En març es va anunciar que s’iniciava el tràmit per a dur endavant un estudi sobre l’impacte econòmic del valencià en el PIB. El País Valencià s’ha dotat per primera vegada d’una Oficina dels Drets Lingüístics, i la Xarxa pública de serveis lingüístics valencians implica la Generalitat, les diputacions, els ajuntaments i les universitats. Una de les darreres accions va ser la coordinació de l’equip de mediadors lingüístics i intèrprets en l’òperació ‘Esperança Meditarània’, on es van acollir els migrants que viatjaven al vaixell Aquarius.
L’última va ser aquest divendres amb la constitució del Consell Social de les Llengües per a fomentar la participació ciutadana en la vida política, econòmica, cultural i social lligada a la política lingüística i a la convivència entre llengües.
El Consell Social
El cap del Consell, Ximo Puig, exerceix la Presidència del Consell Social de les Llengües; la vicepresidència l’assumeix el conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el director general de política lingüística, Rubén Trenzano, és el secretari. Així, segons el decret que regula aquest òrgan, s’han de triar vint vocals i s’ha de garantir la presència de representants dels àmbits de l’ensenyament, la cultura, els mitjans de comunicació, els esports, la recerca, la defensa de les minories, les associacions cíviques, les de de l’àmbit festiu, les de l’economia social i les musicals.
Per tant, els vocals són la catedràtica de la Universitat d’Alacnat, Carmen Alemany Bay; la directora de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria, Rosa Dasí Asensi; el catedràtic de Didàctica de les Llengües i Formació del Professorat de la Facultat de Psicologia i
Ciències de l’Educació de la Universitat de Ginebra, Joaquím Dolz Mestre; el cap tècnic del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, Alfons Esteve i Gómez; la directora del British Council de València, Anne Fairfeld; l’activista social en la defensa dels drets lingüístics, Ferran-Vicent Garcia Ferrer; la professora titular del Departament de Filosofa i Sociologia de la
Universitat Jaume I de Castelló, Ana Giménez Adelantado; l’editor i fundador de Bromera, Josep Gregori Sanjuan; el president de l’Associació d’Estudis Fallers, Gil-Manuel Hernàndez i Martí; l’arquitecte i poeta, Víctor Iñúrria Montero; la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC, Margarita Landete; la directora de l’Institut Francés de València Marie-Cécile Le Luec; la cofundadora de la Confederació de Mares i Pares Gonzalo Anaya; Pepa Llorcar Llinares; la directora general CVMC, Empar Marco Estellés; l’expresident d’Escola Valenciana, Vicent Moreno i Bauxauli; Susanna Pardines López, membre de l’Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc; el sociolingüista i assagista, Vicent Pitarch i Almela; el director pedagògic i soci de Mestres de la Creu i president del Consell Rector de la UCEV, Miquel Ruiz Collado; la vicerectora de Promoció Lingüística i Igualtat de la Universitat Jaume I de Castelló i presidenta de la International Association of Multilingualism, Pilar Safont Jordà, el vicepresident d’Acció Cultural del País Valencià i president d’ELEN, Ferran Suay i Lerma.
Així doncs, a banda dels càrrecs orgànics i els vocals, el Consell Social de les Llengües també compta actualment amb altres membres relacionats amb el govern, les institucions, els òrgans estatutaris, els partits polítics, els sindicats, l’àmbit universitari i els mitjans de comunicació com el conseller de Transparència, Manuel Alcaraz; la consellera de Justícia Gabriela Bravo; el secretari autonòmic d’Educació i Investigació, Miguel Soler; el president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner; el president de la Diputació de València, Antoni Gaspar; el president de la Diputació d’Alacant, César Sánchez; Rosana Marín, del PPCV; Ana Besalduch, del PSPV; Sandra Montserrat, de Compromís; Cristina Cabedo, de Podem; Álvaro R. Ruiz, de Ciutadans; el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer; Ramón Roselló del Consell Valencià de Cultura; Marina Gilabert del Consell Valencià de la Dona; Manel Nieto i Morcillo i Elisa del Rio Peris, del Comité Econòmic i Social; Rosa Roig, del STEPV-IV; Consol M. Valls, de FECCOO-PV; José Gil, de FESP-UGT-PV; Eva Alcón Soler, del Consell Valencià d’Universitats i Formació Superior; María Lozano Estivalis, de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació, Josep A. Moya i Peñarrocha, de Ràdio Televisió Espanyola; Tatiana Prades Castells, de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies; Vicent Baggetto i Torres, del Consell Escolar; Xavier Triana Gómez del Consell de la Joventut; Vicent Inglada Alcaide del Consell de Consumidors i Usuaris; Amparo Minguet Soto Federació de Persones Sordes, i Manuel Pérez Saldanya de la Reial Acadèmia Espanyola al País Valencià.
