Si algun col·lectiu es va veure afectat per la crisi econòmica va ser el dels treballadors estrangers. Per una banda, les ocupacions a les quals tradicionalment es dedicaven els estrangers començaren a ser demandades pels qui abans les rebutjaven i, a més, es van estendre les idees racistes que les persones migrants són les que ‘furten’ el treball a les espanyoles. Aquestes concepcions es mantenen encara en alguns sectors de la població, fins i tot després d’haver superat la recessió econòmica.
Les xifres, però, desmenteixen aquestes afirmacions. I és que si la taxa d’atur general al País Valencià és del 13,4%, el percentatge de desocupació en la població estrangera arriba al 22,86%. No obstant això, segons les darreres dades fetes públiques per la consultora Adecco, la situació de les persones migrants és millor que la de fa uns anys. En aquesta línia, el seu últim informe revela que un de cada quatre nous llocs de treball són ocupats per població estrangera. Aquesta xifra suposa un creixement interanual de quasi el 5%.
D’altra banda, tot i que el sou que perceben s’ha incrementat un poc més que el que percep el conjunt de treballadors al País Valencià, el seu salari és 600 euros inferior al de la mitjana estatal. Així, els treballadors estrangers són molt més vulnerables a la pujada que el preu de la vida està experimentant els darrers mesos, especialment en el cas dels preus dels habitatges.
La causa principal d’aquesta diferència no és que un treballador estranger cobre menys per la mateixa feina que un nascut a l’Estat sinó que, en general, treballen en feines poc qualificades i poc remunerades. De fet, el nombre de treballadors estrangers en llocs de treball qualificats o en càrrecs de responsabilitat és notablement inferior al de la resta de personal, mentre que el percentatge de migrants ocupats és molt superior en feines elementals o menys qualificades, com ara la restauració i els serveis personals.
Segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), només el 2,5% dels treballadors migrants ocupen càrrecs de responsabilitat, com ara de direcció o gerència d’empreses. En canvi, el percentatge de treballadors nascuts a l’estat espanyol que ocupen càrrecs com aquestos és del 4,4%. En el següent escaló laboral –en l’àmbit tècnic, científic i intel·lectual, segons l’INE– treballen un 20% dels ocupats de l’Estat però només un 2,5% dels treballadors migrants. Aquestos percentatges són encara inferiors quan les persones migrants són extracomunitàries.
De fet, segons les dades de l’INE, el 59% dels ocupats estrangers treballen en feines elementals –com, per exemple, la neteja, l’assistència, la construcció i la venda ambulant– o en serveis de restauració, personals, protecció i en vendes. En canvi, el percentatge de població nascuda a l’Estat que treballa en aquest tipus de feines és del 31%.
Poca presència estrangera en les cooperatives
Els ocupats estrangers, tot i que en menor mesura que els nascuts a l’Estat, tenen presència pràcticament en tots els sectors i en tots els estrats d’ocupació, però la seua participació en les cooperatives és mínima. De fet, mentre que les cooperatives donen feina al 3% de la població del País Valencià, només ocupen al 0,02 de treballadors migrants al conjunt de l’Estat.
Aquest és un altre factor que explica la bretxa salarial de la població migrant que podria trobar en el cooperativisme un aliat. I és que es tracta d’una forma d’empresa on les persones i la qualitat de l’ocupació constitueixen l’eix central de l’organització, basada en la participació democràtica de les persones sòcies en la presa de decisions (1 persona = 1 vot) amb l’objectiu últim de generar ocupació estable i de qualitat als seus socis i treballadors.
