Què és la Generalitat, quan va nàixer, en quin context i sempre ha estat ahí? Ni l’àmbit acadèmic ha investigat totes les dades i fets al voltant de l’organisme que representa el poble valencià ni la gent del carrer és capaç de discernir quines institucions s’enquadren dins del principal òrgan d’autogovern de què disposa el País Valencià. Aquest 2018 s’estan commemorant sis segles d’història de la Generalitat Valenciana i, per a donar resposta i aportar llum a les llacunes, des de la Presidència del Consell –l’element que forma part de la Generalitat més identificat pels valencians– junt amb les universitats públiques valencianes, celebraran des del 21 al 28 d’octubre el congrés ‘La veu del regne. Representació política, recursos públics i construcció de l’Estat. 600 anys de la Generalitat Valenciana’.
‘La veu del regne’ reunirà a València, Morella i Alacant historiadors d’arreu del món per a descobrir el sis segles de la Generalitat. Serà, per tant, un dels congressos amb un nombre d’investigadors més abundant per a traure de l’oblit la història de l’organisme d’origen foral. Hi ha un precedent congressual similar però cal remuntar-se a principis dels 70, quan va tindre lloc a Castelló de la Plana i Alacant, entre el 14 i el 18 d’abril de 1971, el Primer Congrés d’Història del País Valencià organitzat pels departaments d’història de les Facultats de Filosofia i Lletres, Dret, Medicina i Ciències Econòmiques de la Universitat de València (UV). Aleshores s’hi van aplegar prop de 700 congressistes que van abordar el pas del temps des de la història, la geografia i la sociologia del territori valencià. Aquell congrés, on van participar polítics com Alfons Cucó i Sebastià García (ambdós del Partit Socialista Valencià), va ser coordinat per l’historiador Emili Giralt i va comptar en el vessant cultural amb la representació escènica del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, del Misteri d’Elx i amb un concert de música dels segles XV al XVIII.
En aquesta ocasió, el catedràtic d’Història de la UV Antoni Furió presideix el congrés ‘La veu del regne’ on, a més de les ponències i les taules redones, Capella de Ministrers oferirà diversos concerts sota el títol ‘Cants d’un poble per a trencar silencis’. El congrés s’iniciarà al paranimf de la Universitat de València amb una sessió inaugural on intervindran el president de la Generalitat, Ximo Puig; la rectora de la UV, Mavi Mestre, i el president del congrés, Antoni Furió. Al llarg de 16 sessions, la trobada internacional que reuneix historiadors de diferents països tractarà temes com l’Estat, les finances, la fiscalitat, el deute públic, el pensament polític, la cultura i l’art al voltant de la Generalitat.
Dins del marc del congrés hi haurà dues fites destacades, com és la presentació de la primera societat d’Historiadors de la Corona d’Aragó, que celebrarà la seua primera assemblea a València. A més, es presentarà l’Acta curiarum regni sardiniaea, les actes de Corts sardes, una publicació recent del parlament de Sardenya que servirà per a anunciar el projecte editorial que començarà aquest any impulsat entre les Corts i les universitats públiques per a publicar les actes de Corts valencianes des del segle XIII fins al XVII.
La Generalitat “és una institució poc i molt mal coneguda quan la documentació està ahí, a l’Arxiu del Regne. Però ningú no s’ha ocupat mai d’ella i és per una raó ben senzilla: la història s’ha fet sempre des de la perspectiva del poder central, que no s’ha de confondre amb Madrid, sinó que parle del rei”, es lamenta el president del congrés, Antoni Furió.
Davant del rei està el poble, “l’altre subjecte”, apunta Furió. “La Generalitat encarna el regne, és la veu del regne, però els historiadors es posen normalment en la pell del rei però no en la pell del regne”; per aquest motiu el congrés ha sigut batejat com ‘La veu del regne’, afirma el catedràtic. Furió insisteix a afirmar que al llarg dels sis segles d’història de l’organisme, tot i que no ha tingut una vigència continuada ja que va ser abolida després de la Guerra de Successió i restaurada, almenys en el seu nom, en la dècada dels 80 del segle XX, no es pot parlar de desconeixements parcials, “no són períodes que no s’hagen estudiat”, és que la Generalitat, en el seu conjunt, “és una institució mal coneguda”.
De fet, explica l’historiador que només hi ha dues tesis que hagen investigat la creació de la Generalitat en 1418. La primera, apareguda en els anys 90, és de Rosa Muñoz i la segona, més recent, de Jose María Castillo del Carpio i aborda la Generalitat durant el segle XVI. Aquest nombre d’estudis “contrasta amb les desenes i desenes de tesis que hi ha sobre la Generalitat de Catalunya o sobre la Diputación General de Aragón”. Per tant, ‘La veu del regne’ “no cobrirà llacunes” històriques sinó que “aportarà llum sobre una institució de la qual, més enllà del nom, s’ha estudiat poc”. Tot i això, Furió destaca que actualment hi ha en procés dos o tres tesis en curs que serviran per ampliar el coneixement d’una institució i trencar eixa anomalia acadèmica.
I què és la Generalitat?
“La gent pensa quan parla de la Generalitat només en una de les seues institucions. El govern, el que diem el Consell, quan la paraula generalitat designa totes les institucions de l’autogovern”, adverteix Antoni Furió. La paraula hui en dia no inclou només el Consell i la presidència del Consell, sinó que a l’aixopluc de la institució s’inclouen les Corts valencianes, la sindicatura de comptes, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Consell Valencià de Cultura, el Consell Jurídic Consultiu, “és a dir, totes les institucions d’autogovern conformen el que diem la Generalitat”. Tanmateix, per a la societat tot queda reduït a la Presidència, per a la gent dir Generalitat és d’alguna manera com dir el president valencià.
L’ens no ha gaudit de 600 anys d’història ininterrompuda, va desaparéixer en 1707, en la Guerra de Successió, i en els 80 es va restaurar el nom. “Les institucions que s’han creat tenen més a veure amb el present que no amb l’època foral”, un fet que queda demostrat en el síndic de greuges, que és un nom medieval, però les seues competències vénen d’una institució contemporània nòrdica que és el Ombudsman, traduït modernament com el Defensor del poble. “El síndic de greuges té més a veure amb l’Ombudsman que no amb el paper que tenia en l’Edat Mitjana”. I el cas és el mateix amb Les Corts: la nomenclatura és medieval “però el paper com a assemblea representativa i electiva de la població té més a veure amb el sistema democràtic que no amb l’època foral”. Així doncs, hi va haver una restauració de la terminologia foral per a nomenar institucions el funcionament del qual està regit per la legislació present. “Hi ha un respecte a la trajectòria històrica, al llegat, però les institucions són modernes, pròpies de societats democràtiques”, remarca Furió.
Nova societat d’historiadors i actes medievals
Durant el transcurs del congrés es presentarà l‘Acta curiarum regni sardiniae, una de les últimes publicacions que ha posat a l’abast de la ciutadania les sessions de Corts a Sardenya durant l’època en què va formar part de la Corona d’Aragó. A més a més, es presentarà la societat d’Historiadors de la Corona d’Aragó aprofitant l’avinentesa que al congrés hi participen investigadors procedents del País Valencià, Catalunya, les Illes Balear i Aragó però també bascos, gallecs i navarresos així com historiadors de diversos països europeus.
Malgrat que la gent identifica la Corona d’Aragó amb la península ibèrica “era alhora ibèrica i itàlica i durant un temps la capital va estar a Nàpols, per tant, cal sumar Sicília, Sardenya i Nàpols i la part hui francesa, de l’Occitània, la Catalunya francesa”, recorda Furió. Pràcticament tots aquestos territoris han publicat les actes de les sessions de Corts. “Ho han fet Catalunya, Aragó i Sardenya, que ha publicat una vintena de llibres, i València és l’únic que no ho ha fet”; per aquest motiu, durant el congrés es presentarà Acta curiarum regni sardiniae perquè servisca “d’estímul” per al compromís adquirit entre les Corts i les universitats de publicar en un període de deu anys les actes des del segle XIII fins al XVII. Com que la Generalitat “és filla de les Corts, és una Diputació permanent. Aleshores, s’aprofita el congrés per a presentar el procés d’edició de les Corts sardes amb la voluntat que en un futur pròxim tinguem les de les Corts Valencianes”, avança el president del Congrés.
Però, el projecte editorial no serà l’única novetat, ja que també es donarà a conéixer la primera societat de medievalistes i modernistes italians, francesos, valencians, catalans i mallorquins, que resta oberta perquè s’incorporen d’altres nacionalitats sempre que el seu focus d’estudi siga la Corona d’Aragó. L’entitat no existia, s’ha creat recentment i el primer acte públic es farà a València: una assemblea dels socis d’historiadors dedicats a investigar la confederació catalanoaragonesa.
