La manifestació convocada per la Comisisó 9 d’Octubre en 2017, que reivindicava la llengua “com a espai de trobada”, allunyada del “conflicte artificial”, va ser boicotejada per la ultradreta des de l’inici. La marxa, que havia d’eixir a les 18 hores des de la plaça de Sant Agustí de València i concloure al Parterre, es va retardar perquè un grup format per centenars de persones, amb banderes espanyoles, senyeres i amb nombrosos càntics i insults, va ocupar l’indret i impedia que els manifestants pogueren caminar amb normalitat; tot sense que la policia haguera fet acte de presència encara. Durant més de mitja hora, els ultres i un grup de manifestants antifeixistes i independentistes van estar separats pel dispositiu policial fins que la capçalera de la manifestació va poder eixir.
Però, a més, els nombrosos incidents i agressions que es van produir van obligar a canviar el final de la manifestació a la plaça d’Amèrica, atés que al Parterre s’hi havien concentrat nombrosos ultres. El text que posava fi a la marxa va haver de ser llegit amb un altaveu de la policia, ja que tot el dispositiu audiovisual estava preparat en el punt on havia d’acabar la manifestació, una manifestació rebentada.
Amb tot, el canvi de recorregut va ser un fet menor. Durant aquella diada, nombrosos manifestants van denunciar haver sigut agredits pels ultres i ho van demostrar amb vídeos o documentació gràfica. També un vídeo de La Sexta recull com és agredit un grup de persones que camina per l’avinguda de l’Oest. Segons alguns testimonis, diverses persones van patir agressions en carrers pròxims a la plaça de Sant Agustí, entre elles un fotògraf d’un mitjà de comunicació.
Ultras de extrema derecha agreden a manifestantes valencianistas ahora mismo en València pic.twitter.com/ZwzXTQUORx
— Escanyat (@escanyat) 9 d’octubre de 2017
Les agressions no van passar desapercebudes i van omplir portades i pàgines dels mitjans de comunicació, potser perquè algunes de les persones agredides eren professionals d’aquest camp. De fet, la Unió de Periodistes Valencians va distingir aquest maig amb un Premi Llibertat d’Expressió els periodistes i fotoperiodistes que el 9 d’Octubre van ser “agredits, verbalment i físicament, per grups feixistes d’ultradreta mentre treballaven cobrint els diferents actes de celebració del Dia de la Comunitat Valenciana”.
La violència d’aquell dia també va entrar en l’agenda política, fins i tot en la del PPCV. Els ‘populars’, però, ho feien a la seua manera: sense citar la ultradreta. Així, el 10 d’octubre van condemnar “tots els actes de violència, vinguen d’on vinguen”. D’aquesta forma es van pronunciar, finalment, davant les agressions a manifestants per part de grups d’extrema dreta que es van produir durant la marxa del 9 d’Octubre. La formació liderada per Isabel Bonig finalment es va sumar al rebuig de PSPV, Compromís i Podem, ja que Ciutadans es va expressar en els mateixos termes d’ambigüitat respecte a les accions dels ultres.
Una diada segrestada ja fa anys
Si bé en els temps recents no es recordava una vesprada del 9 d’Octubre tan violenta, no cal posar la vista massa enrere per a trobar altres agressions feixistes en la mateixa data. Per exemple, en 2016 una parella de xics va denunciar haver sigut víctimes d’una agressió “per motius ideològics” després de la manifestació.
Lambda condemna l’agressió feixista al nostre company @FranPardo_ i la seua parella i els animem a denunciar. Cap agressió sense resposta! pic.twitter.com/lkrdIDY3Gy
— Lambda (@lambdavalencia) 9 d’octubre de 2016
Però si hi ha un acte en què el blaverisme i l’espanyolisme se sent amb total impunitat per a actuar, des de ja fa molts anys, és la Processó Cívica del 9 d’Octubre. Any rere any, diversos grupuscles s’apleguen al llarg del recorregut i es dediquen a onejar banderes feixistes, llançar insults a les persones que desfilen i fer la salutació nazi. Alguns, fins i tot, s’atreveixen a ‘burxar’ els participants amb els màstils de les banderes o a empentar-los. Potser la situació de Catalunya, amb l’1-O tan recent, va calfar més els ànims d’aquesta gent l’any passat, que cridava expressions com ara “Artur Mas, cámara de gas”, “Mónica Oltra, hija de puta” o “Metralleta al coleta”. Però no es pot negar que la Processó Cívica era un acte ‘segrestat’ per l’anticatalanisme molt abans que es començara a parlar del referèndum. Es pot comprovar, per exemple, en aquest reportatge de 2014 publicat per Diari La Veu:
La ultradreta necessita ocupar espais
Compromís, i el Bloc en concret, van decidir ja fa una dècada acudir a la Processó Cívica i ocupar part de l’espai que fins aleshores monopolitzaven la dreta institucional i l’extrema dreta. Era una operació de risc, fins i tot físic. De fet, els primers anys la militància era convocada per correu electrònic en un punt ‘secret’. Una convocatòria “privada per a nosaltres i que no s’ha d’escampar fora del nostre cercle (sobretot, no s’ha de publicar en xarxes socials o en internet en general)”, deia, per exemple, el text de 2012. “Preguem que no siga comunicada fora dels nostres coneguts més propers”, continuava. Aquesta convocatòria per a la militància “i altra gent que els violents ja coneixen” tenia lloc a les 11.00h en un punt allunyat de la plaça de l’Ajuntament i les persones que hi acudien entraven al recinte amb protecció policial.
L’any 2011, “per primera vegada des de fa molt anys, vam ser més nombrosos que els violents”, diu la carta enviada pel Bloc en 2012. No obstant això, i encara que s’havia confirmat “la presència policial necessària per a assegurar la nostra integritat”, la formació nacionalista alertava de la possible “actuació de grups violents durant la marxa”. De fet, malgrat la pàtina de normalitat, el partit pregava “a tots els assistents que pensen portar material relacionat amb la coalició o qualsevol partit que la conforma, que aquest no siga visible fins entrar dins del cordó de protecció policial […] Així mateix recordem que per recomanació policial i per la seguretat de tots, no es podran dur durant la marxa símbols que es puguen considerar provocacions cap a la minoria violenta a la marxa”.
Aquestos esforços per a omplir la processó cívica han portat a una certa normalització de la presència de tota l’esquerra en la cita matinal. L’arribada de Joan Ribó a l’alcaldia i la instauració del govern de la Nau han consolidat aquesta tendència i, per contra, ha ‘xafat’ “la festa del blaverisme institucionalitzat o assilvestrat”, com la definia Francesc Viadel en un article en Diari La Veu. Potser, veient que l’esquerra s’ha apoderat ja de la desfilada del matí, l’extrema dreta va sentir l’any passat la necessitat d’ocupar il·legalment l’espai on s’havien d’aplegar els manifestants convocats per la Comissió 9 d’Octubre i, d’aquesta manera, demostrar que segueix ‘viva’.
