El debat no és nou, però enguany s’ha plantejat de debò en la comissió organitzadora de la manifestació del 9 d’Octubre. La pregunta és senzilla: cal continuar convocant-la tot i el canvi de les circumstàncies polítiques després de tres anys de govern d’esquerres al País Valencià?
La propera diada hi haurà manifestació i hi participaran tots els actors tradicionals llevat del sindicat UGT. Tampoc no estarà el PSPV, encara que els socialistes no es troben entre els fixos d’aquesta convocatòria marcada per la reivindicació nacional, cultural i lingüística.
Finalment acudiran a la marxa Compromís, Podem, EUPV, ERPV, CCOO, Intersindical, BEA, Jovent Republicà, Ca Revolta, la Societat Coral el Micalet, Acció Cultural del País Valencià, l’ACV Tirant lo Blanc, la Plataforma pel Dret a Decidir i Escola Valenciana. D’entre tots aquestos partits, sindicats i entitats socials, només cinc –Escola Valenciana, ERPV, Jovent Republicà, BEA i Intersindical– van manifestar des del primer moment la voluntat inequívoca de fer enguany la convocatòria.
Amb l’esquerra al govern de la Generalitat, fins i tot amb presència nacionalista, i una anàlisi de la realitat que constata que s’han engegat polítiques de redreçament com les reivindicades habitualment en la manifestació vespertina de la diada, cada vegada són més les organitzacions que troben innecessària la convocatòria.
Cada vegada en són més els partidaris de centrar els esforços mobilitzadors en l’anomenada Processó Cívica del matí. Compromís, per exemple, va decidir fa una dècada ocupar una part de d’eixe espai que fins aleshores monopolitzaven la dreta institucional i l’extrema dreta.
Va ser una operació de risc, fins i tot físic, però que ha portat a una certa normalització de la presència de tota l’esquerra en la cita matinal. L’arribada de Joan Ribó a l’alcaldia i la instauració del govern de la Nau han consolidat aquesta tendència.
Agressions ultres
La tradició de convocar manifestacions pels drets nacionals valencians la vesprada del 9 d’Octubre té l’origen en la gran marxa per l’autonomia de 1977. Amb el PSPV de Lerma al govern es van continuar celebrant i des de mitjans dels anys 90, amb el PPCV al front de la Generalitat, es van convertir en una de les cites ineludibles en la resistència contra les polítiques de la dreta.
Les topades amb elements d’extrema dreta van ser habituals durant dècades. L’any passat, però, els ultres van fer un pas endavant i van ocupar il·legalment l’espai on s’havien d’aplegar els manifestants convocats per la Comissió 9 d’Octubre.
Les flagrants agressions d’individus d’ideologia ultra, fins i tot davant de la mirada de la policia, van fer palesa una impunitat escandalosa que, al seu torn, va rebre la condemna de la major part de l’opinió pública.
Desconvocar enguany la manifestació podria interpretar-se com una cessió als agressors. A més, algunes de les organitzacions favorables a la continuïtat de la manifestació van avisar que, en el cas que la Comissió 9 d’Octubre no la convocara, ells sí que ho farien.
Finalment, només UGT i el PSPV se n’han desmarcat. En la nota on el sindicat socialista va explicar-ne l’absència, va revelar que el 6 de setembre la Comissió 9 d’Octubre va acordar per “majoria absoluta” integrar-se en la marxa cívica del matí i no convocar la manifestació. També va explicar que el 20 de setembre, la comissió –sense l’assistència d’UGT– “va canviar el criteri i es va tornar a la manifestació de la vesprada”.
El sindicat, de fet, es referma en la decisió tot apel·lant al seu “constitucionalisme, internacionalisme i no independentisme” i advertint que la presència d’independentistes en la manifestació de la vesprada “podria donar raons a l’extrema dreta per a carregar” contra les organitzacions convocants.
