L'empresariat es complau amb el tercer fil en 2021 mentre espera el vertader Corredor Mediterrani

Ábalos reitera el compromís de l'executiu espanyol amb la infraestructura i destaca que ha destinat el 40% de les licitacions ferroviàries a la plataforma que unirà Algesires amb França
28 setembre 2018 01:00h

Empresaris, polítics i societat civil es van donar cita dijous a Barcelona en un acte per a celebrar els avanços fets en el Corredor Mediterrani i per a reivindicar tot el que queda a fer perquè la connexió Algesires-França amb doble via d'ample internacional siga una realitat. En l'ambient de la trobada regnava un cert optimisme per tot l'aconseguit fins ara i sobretot pel suport manifest que el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha fet a la infraestructura "com a diputat valencià" que és. No obstant això, el que el ministre va vendre com una bona notícia suposa de facto un retard més en les obres del tercer fil. 

Durant la taula de diàleg amb Vicente Boluda, president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE); José Luis Bonet president de Cámara España; Juan Rosell, president de la CEOE; Inés Juste, consellera delegada del Grupo Juste; Juan José Brugera, president del cercle d'empresaris, i Suzanne Czech, directora general de la European Retail Round Table, el ministre va assenyalar que confia que el Corredor Mediterrani connecte Algesires i França en 2021.

Si això fóra així, suposaria un escurçament dels terminis en quasi quatre anys, ja que la finalització de les obres del que s'entén per Corredor Mediterrani –la línia ferroviària amb doble via i d'ample internacional– està prevista per a 2025. Tot i això, Ábalos va assegurar que en 2021 un contenidor de mercaderies podria apujar-se a un tren a Algesires i arribar a França en un màxim de tres dies. 

Davant aquesta afirmació tan optimista, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va matisar que el que hi haurà al 2021 serà una xarxa ferroviària funcional i que la doble via –que és el que reclama tant el Consell com els empresaris– tardarà més. A més, fonts coneixedores de l'estat de les obres han apuntat que no dóna temps que el Corredor Mediterrani estiga acabat per complet en 2021. De fet, després d'afirmar això, Ábalos va remarcar que en 2021 encara hi haurà tres trams del Corredor pendents de licitació, encara que no va especificar quins. Tot i això va destacar que des que va assumir la cartera de Foment, més del 80% de l'import licitat ha anat destinat al sector ferroviari i, d'eixe import, el 40% s'ha destinat al Corredor Mediterrani.

Durant la seua intervenció pública i a preguntes fetes per la conductora del debat, Núria Roca, Ábalos va reconéixer el retràs en una infraestructura tan "important" com és el Corredor, però el va atribuir a la paralització general que l'obra pública va patir durant la crisi econòmica. Tot i això, el ministre es va proclamar defensor i impulsor d'una infraestructura que és "important" per als territoris pels quals discorre però també per al conjunt de l'estat espanyol. És per això que va qualificar el projecte com una "obra nacional" i va assegurar que són aquestos tipus de projectes els que generen "cohesió social".

Terminis incerts

Ábalos va considerar que amb el Corredor es crea una "nova Espanya", que "trenca amb la preponderància de l'esquema radial" i es potencia "una Espanya més connectada". L'apretada agenda del ministre li va impedir atendre els mitjans de comunicació en finalitzar l'acte. Més tard i en un comunicat remés a la premsa, Ábalos va rectificar i va apuntar que "en 2021 estaran en servei, amb les obres finalitzades o en execució, tots els trams del Corredor amb l'objectiu de connectar la frontera francesa amb Algesires amb via d'ample estàndard". 

De fet, segons han explicat fonts d'Adif, l'única cosa que donaria temps a fer en el termini marcat dijous per Ábalos és adaptar les vies actuals a l'ample internacional, almenys en el tram València-Tarragona mitjançant el tercer fil. D'aquesta manera, malgrat el que puga semblar, l'anunciat per Ábalos no és un escurçament dels terminis sinó un retard més. I és que el seu predecessor, el popular Íñigo de la Serna, ja va prometre que el tercer fil estaria acabat en 2019 i la seua predecessora i actual presidenta del congrés, Ana Pastor, va fer la mateixa promesa, però per a 2016. 

Els que sí que van atendre els mitjans van ser el president del Consell, Ximo Puig, i el conseller de Territori de la Generalitat de Catalunya, Damià Calvet. Puig va remarcar el compromís del ministre amb la infraestructura, encara que va matisar les seues paraules per a explicar que el que hi haurà en 2021 serà un Corredor Mediterrani "funcional" però que la doble via "tardarà més a arribar". El president va reiterar la importància del Corredor Mediterrani per al País Valencià i va fer palés el seu optimisme davant el suport que el ministre va donar a la connexió ferroviària. Puig va celebrar que ara ja s'escolta la Generalitat a Madrid i, de fet, Àbalos va reconéixer que en la defensa de la infraestructura ha seguit les "indicacions de Ximo Puig". 

El conseller català, però, va ser molt més crític que Puig i va lamentar que es parle només del Corredor Mediterrani sense incloure-hi les connexions amb les zones logístiques o els ports de Tarragona i Barcelona. Damià Calvet es va mostrar complagut que l'acte en favor del Corredor Mediterrani se celebrara a Barcelona perquè, segons va explicar, és un assumpte que des de Catalunya “es porta reivindicant molt de temps”. Finalment, també va contradir l'afirmació inicial del ministre Ábalos i va explicar que en 2021 el Corredor Mediterrani estarà operatiu però no complet.

Tot i que sense aclarir del tot quan estarà acabat el Corredor Mediterrani, els empresaris i polítics assistents a l'acte van coincidir que el temps de "l'Espanya radial" està acabat i que cal completar la xarxa ferroviària per a crear "una Espanya circular" que millore el transport de persones i afavorisca les exportacions.

Internacionalització del Corredor

Més enllà dels terminis en els quals estarà finalitzada la infraestructura, en el que sí van coincidir tant empresaris com polítics és en la necessitat "d'internacionalitzar" el Corredor Mediterrani. En aquesta idea va incidir especialment la directora general de l'European Retail Round Table, Suzanne Czech, que va lamentar que "encara queda molt a fer" perquè Europa s'interesse realment pel Corredor Mediterrani. 

En termes pareguts es van pronunciar també Vicente Boluda i la resta d'empresaris que conformaven la taula de debat, que van instar a redoblar la pressió sobre França perquè reivindique també aquesta infraestructura. I, en aquest sentit, el president Puig va apuntar la necessitat que "més enllà dels Pirineus cal un calendari clar" sobre quan arribarà el Corredor i va instar la Unió Europea "que no només pinte vies als mapes" i que es comprometa a fer-les realitat.

Lloances als empresaris valencians

L'optimisme i l'esperança perquè el Corredor Mediterrani siga una realitat més prompte que tard van anar acompanyats d'un seguit de lloances i felicitacions als empresaris valencians, especialment a Vicente Boluda, per ser "l'impulsor" de la reivindicació. Fins i tot la presentadora Núria Roca es va sumar a les alabances assenyalant que encara que es tracta els valencians de "meninfots" han fet "molt per tot el país", afirmació en la qual es va incloure ella mateixa.

Tant Ábalos com Puig i molts dels empresaris presents van coincidir a reconéixer el "paper fonamental" que des de 2003 estan fent els empresaris valencians, encapçalats per Boluda, i abans pel seu antecessor en AVE Francisco Pons en defensa del Corredor Mediterrani. Tant és així que fins i tot el representant de Foment del Treball de Catalunya, Joaquim Gay de Montellà, els va definir com "l'epicentre de la reivindicació".

Davant totes aquestes felicitacions, quasi totes adreçades a la seua persona, Vicente Boluda les va voler fer extensives a tots els empresaris valencians. El president de l'AVE es va contagiar de l'optimisme latent i va assenyalar que "s’ha avançat molt" i que cada vegada "queda menys" per a aconseguir fer realitat el Corredor. No obstant això, va destacar que continuaran reivindicant-lo fins que estiga acabat.

Llaços grocs i una absència marcada 

A la trobada celebrada a Barcelona van assistir més de 1.000 persones. Així, en un acte en el qual estava tothom, un dels qui més va destacar ho va fer justament per la seua absència. El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, va ser el gran absent a l'acte, on sí que van participar diversos empresaris que lluïen llaços grocs a les solapes de les seues americanes.

Preguntat per aquesta absència, el president de la Generalitat, Ximo Puig, va assenyalar que li hauria “agradat” que Torra haguera vingut. Puig va recordar "els lligams importants" que uneixen ambdós territoris i va lamentar que després de 20 anys en els quals era el País Valencià qui no volia saber res de Catalunya, ara que hi ha un apropament, és el govern català qui no vol "saber res".

La percepció sobre l'absència de Torra res té a veure amb la important participació d'empresaris catalans. Al respecte, el president de Mercadona, Juan Roig, va assegurar que els empresaris catalans estan implicats en el projecte de la mateixa manera que ho estan els andalusos i murcians "perquè saben que representen el 50% del PIB".

next