El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha decidit per unanimitat inadmetre a tràmit la qüestió d’inconstitucionalitat presentada per la Secció Quarta de la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià contra el decret-llei de plurilingüisme en considerar que existeixen “defectes processals”.
L’alt tribunal valencià havia acordat plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat sobre el decret-llei 3/2017 pel qual es van adoptar mesures urgents per a l’aplicació, durant el curs 2017-2018, dels projectes lingüístics en els centres educatius. La Secció Quarta considerava que la norma aprovada pel Consell “no feia sinó mantindre el model lingüístic sobre l’ús del valencià en els ensenyaments no universitaris arreplegat en el decret 9/2017 que havia sigut suspés per l’alt tribunal mesos abans”.
Però el TC, en una interlocutòria amb data del 18 de setembre, assenyala que la qüestió d’inconstitucionalitat s’ha d’inadmetre per diversos defectes processals, explica l’organisme judicial a través d’un comunicat.
D’una banda, assenyala la resolució, “la qüestió s’ha plantejat sense que l’òrgan judicial haja justificat que l’incident de mesures cautelars haja de dictar una resolució la decisió de la qual depenga de la validesa del decret-llei 3/2017”. D’altra banda, indica que una vegada elevada aquesta qüestió d’inconstitucionalitat, i estant pendent la decisió del Tribunal Constitucional sobre la seua admissió a tràmit, el tribunal de justícia valencià “va dictar sentència en el procediment principal”.
Aquesta actuació, argumenta la resolució del TC, no s’ajusta a allò establit en l’article 35.3 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional que imposa, des del moment en què es planteja aquesta qüestió, “la suspensió provisional de les actuacions fins que el Tribunal es pronuncie sobre la seua admissió”.
Segons se sosté en aquesta resolució, “l’òrgan judicial que ha promogut la qüestió d’inconstitucionalitat ha dictat sentència i en dictar aquesta resolució ha aplicat la norma sobre la qual s’ha elevat el dubte d’inconstitucionalitat”. Aquesta forma de procedir ha privat la qüestió d’inconstitucionalitat de tot efecte o significat pràctic, apunten.
“Depuració abstracta de l’ordenament jurídic”
El tribunal conclou reiterant que “la qüestió d’inconstitucionalitat no és un mitjà de què puguen servir-se els òrgans judicials per a pretendre del Tribunal Constitucional la depuració abstracta de l’ordenament jurídic, sinó un instrument processal posat a la disposició d’aquells per a conciliar la seua obligació de submissió a la llei i a la Constitució, en els casos en els quals alberguen dubtes fundats sobre la constitucionalitat de la norma o normes amb rang de llei que hagueren d’aplicar en l’assumpte sotmés a enjudiciament”.
En un primer moment, el TSJ va decidir paralitzar cautelarment el primer Decret de Plurilingüisme, fet que va obligar l’executiu valencià a donar llum verda a un decret-llei pel qual es van adoptar mesures urgents per a l’aplicació, durant el curs 2017-2018, dels projectes lingüístics en els centres educatius en infantil de 2 anys. Posteriorment, en un ple del Consell es va derogar el primer decret per a deixar via lliure a una nova Llei de Plurilingüisme, que ja ha sigut aprovada a les Corts i que conté una disposició derogatòria del decret-llei.
Per tot això, la Generalitat va sol·licitar al TSJ que arxivara els deu procediments judicials que està tramitant contra el Decret de Plurilingüisme, ja derogat, cosa a la qual es va negar l’alt tribunal valencià en entendre que encara manté la seua vigència. Així mateix, va decidir plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat enfront del Decret Llei 3/2017 que ha sigut inadmesa.
