Com si es tractara d’una competició. En els darrers anys, una de les majors preocupacions dels polítics ha sigut omplir els seus currículums amb títols acadèmics de tots els tipus: graus universitaris, programes, màsters o altres postgraus i, fins i tot, doctorats. La classe política, en definitiva, ha sigut un dels sectors de la societat que més ha nodrit la coneguda expressió de titulitis.
La desconfiança de l’electorat cap als dirigents públics després de les conseqüències dràstiques de la crisi econòmica de l’any 2008 (que encara perduren) i l’incessant esclat de casos de corrupció, els ha obligat a potenciar les seues cartes de presentació. Una mena de llavat d’imatge per a exhibir-se com a polítics capaços de gestionar els recursos públics sense irregularitats i amb eficàcia.
No obstant això, el modus operandi que alguns van decidir emprar per a obtindre títols, tal com s’ha revelat amb el cas Cifuentes, Montón i Casado en la Universitat Rey Juan Carlos, ha posat en el punt de mira de la investigació periodística els historials acadèmics dels actuals representants polítics. Una polèmica que fins i tot ha afectat l’actual president del govern espanyol, Pedro Sánchez, amb el suposat plagi de la seua tesi doctoral que alguns mitjans han publicat.
Els expedients dels diputats valencians
Titulacions relacionades amb les ciències socials. Aquesta és la branca del saber dels principals títols universitaris dels diputats a les Corts. Així, gran part dels parlamentaris posseeixen Dret, Ciències Polítiques, Periodisme i Sociologia. En menor presència es troben les relacionades amb les ciències de salut i, en un tercer lloc, es troben les enginyeries o graus com ara Arquitectura.
Precisament, aquesta última titulació té una gran presència al grup parlamentari de Compromís. Alguns diputats, com ara Belén Bachero, Fran Ferri, Teresa García, Victor García i Cristina Rodríguez posseeixen als seus currículums estudis relacionats amb aquestos sectors.
Els populars i els socialistes són els que tenen menys varietat quant a graus universitaris. La gran majoria dels seus parlamentaris són graduats en Dret. Alguns, com la líder del PPCV, Isabel Bonig, amb premi extraordinari final de carrera en la Universitat Jaume I.
Els populars també tenen en comú un programa en Lideratge en Gestió Pública impartit per l’IESE Business School a Madrid. Concretament, són cinc els diputats que tenen aquest programa: Rubén Ibáñez, Vicente Betoret, Luís Santamaría, José Juan Zaplana i Juan Carlos Caballero.
Es tracta d’un curs adreçat a persones que tenen llocs de direcció en l’administració pública. “És important que destaques al teu currículum si pertanys a algun partit polític”, expliquen fonts de l’IESE a Diari la Veu. El cost econòmic d’aquest curs era de 15.000 euros però gràcies a l’aportació que fa la fundació Rafael del Pino, finalment cada alumne paga 3.800 euros.
Pel que fa al calendari d’aquest curs, durant un any l’alumnat ha d’acudir dos dilluns al mes a les classes d’aquest programa. La majoria dels diputats populars asseguren que no calia dedicar-li molt de temps, fins i tot Santamaría reconeix que “no li va servir per a res”, ell és l’únic de tots que no recorda si el que va cursar era un màster o programa, per això, té indicat al seu currículum ”programa màster”. “No recorde bé les característiques, vaig ser de les primeres promocions”, explica.
Els altres quatre diputats i fonts de l’institut ratifiquen que no es tractava d’un màster sinó d’un programa acadèmic. El que sí que assenyalen tots els parlamentaris són els viatges a Madrid per a complementar el curs.
Un altre programa que també oferia l’IESE era el de Comunicació, Lideratge i Campanyes Electorals, que també van cursar Caballero i Zaplana, encara que aquest últim no ho té especificat en la seua fitxa de les Corts però sí en el seu perfil de LinkedIn. Aquest curs és de tres dies a Madrid i té un preu de 3.000 euros.
Les universitats
Les universitats públiques valencianes es troben als currículums dels parlamentaris valencians, especialment en els graus, entre elles destaquen la Universitat de València i la Universitat Jaume I, però també les públiques de Madrid, com ara la Complutense i la Carlos III. De fet, la diputada de Compromís Mónica Álvaro i el socialista David Cerdà tenen la mateixa titulació: Ciències de la Informació a Madrid.
La situació canvia en els postgraus i màsters, atés que la majoria dels diputats recorren als centres universitaris a distància o a altres llocs d’Espanya. En el cas de Podem, set dels onze diputats a la cambra valenciana han realitzat estudis posteriors al grau universitari fora del País Valencià. Aquest és el cas del diputat Josep Almería Serrano, qui va cursar un màster en Business Intelligence a l’EAE de la Universitat de Barcelona. El líder de la formació morada, Antonio Estañ, també va optar per Barcelona, en aquest cas la universitat Pompeu Fabra, per a cursar el Màster Internacional en Filosofia Política.
Cursar a distància també és una opció elegida pels diputats. Dues de les principals universitats més sol·licitades són la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la UNED (Universitat Nacional d’Educació a Distància).
Parlamentaris cum laude
En les últimes setmanes l’expressió cum laude ha ocupat espai mediàtic arran de la tesi del president Sánchez. Aquesta expressió llatina que se sol fer servir per a qualificar aquelles tesis doctorals amb matrícula d’honor. Al parlament valencià, actualment hi ha quatre diputats que també tenen aquesta qualificació com a doctors en les seues àrees: Jordi Juan (Compromís), Mercedes Ventura (Ciutadans) i les dues diputades populars María José Català i María José Ferrer San-Segundo.
Juan posseeix un dels expedients més brillants d’entre tots els diputats. Doctor cum laude en Matemàtiques per la Universitat Politècnica de València, també va rebre el premi extraordinari de llicenciatura, menció al rendiment acadèmic per la Generalitat i premi nacional d’acabament d’estudis pel govern espanyol.
Ventura també té un ampli recorregut en l’àmbit de la psicologia. Es va llicenciar en la Universitat Jaume I, on posteriorment va realitzar un màster en Psicologia del Treball. Després va fer el salt al doctorat, que va ser qualificat amb excel·lent per unanimitat.
L’àrea de les populars Català i Ferrer és el dret. L’exconsellera d’Educació va obtindre el cum laude en la seua tesi sobre Dret Constitucional i Ferrer, sobre Dret Civil.
El cas Emilio Argüeso
El diputat de Ciutadans Emilio Argüeso és, sense cap mena de dubte, qui més títols té al seu expedient. Argüeso disposa de quatre carreres: Criminologia, Dret, Publicitat i Periodisme. Les ha cursades a la Universitat de Múrcia, la Universitat Católica de Ávila i la UOC.
Però el seu expedient acadèmic va més enllà. A més dels quatre graus universitaris, també compta amb un Màster en Ciències Forestals que va completar a la Universitat de Múrcia durant el 2008.
Així mateix, actualment es troba cursant dos graus més (Comunicació i Educació Infantil) i quatre màsters més, tal com especifica en el seu perfil de LinkedIn.
Estudis inacabats
Una de les fórmules utilitzades per alguns polítics del parlament valencià que no han acabat les seues carreres és la d’·estudis de”. És el cas de la diputada de Compromís Mireia Mollà, que va iniciar els estudis d’Estadística a la Universitat Miguel Hernández d’Elx però no els va finalitzar. El diputat popular Juan José Zaplana, amb qui aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte però no ha tingut resposta, ha inclòs en la seua fitxa en línia de les Corts uns estudis de Dret i Ciències Polítiques, així com altres cursos. No obstant això, en el seu perfil de Linkedin no consta que atresore cap de les dues titulacions ni la data d’inici d’aquestes o les universitats en què les va cursar.
