Aquest curs, els col·legis concertats que segreguen l’alumnat per raó de sexe sumen a l’estat espanyol 87 centres, segons les dades aportades a Efe per les conselleries d’Educació de les diferents autonomies. Destaquen Madrid, amb 18 centres concertats que segreguen per sexe; Catalunya, amb 16, i el País Valencià, amb 15 escoles que separen l’alumnat. En el cas oposat es troben Aragó, Canàries, Castella-la Manxa, Extremadura, així com les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, on no hi ha cap col·legi subvencionat que duga a terme aquesta pràctica.
La majoria dels centres concertats que separen els xiquets de les xiquetes –’centres educatius diferenciats’, en les seues paraules– són d’inspiració cristiana o pertanyen a entitats vinculades a l’Església catòlica, com ara l’Opus Dei. Els defensors d’aquest tipus d’ensenyament argumenten que el model està estés als Estats Units o al Regne Unit i asseguren que educar l’alumnat per separat permet millors resultats acadèmics.
Finançar amb diners públics centres que segreguen l’alumnat per sexe és un tema polèmic, encara que el Tribunal Constitucional va avalar en abril la subvenció pública a aquestos col·legis, dictant en contra del recurs presentat pel PSOE en 2014 contra diversos punts de la Lomce. No obstant això, quatre magistrats van emetre un vot particular a la sentència en considerar que l’educació que segrega per sexes vulnera articles de la Constitució i ocasiona perjudici a les persones intersexuals. L’article 27 de la Constitució “reconeix la llibertat d’ensenyament” i aquest és el punt sobre el qual es basa la defensa d’aquestos centres que separen els alumnes de les alumnes.
En la Comissió d’Educació del Congrés, la ministra d’Educació, Isabel Celaá va anunciar aquest estiu que obriria “un diàleg” amb els centres que diferencien l’estudiantat per raons de sexe, ja que creu que “el model més igualitari aporta més valor”, unes declaracions que van produir “intranquil·litat” entre els sindicats i associacions d’aquestos col·legis. Més enllà va anar el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, en assegurar que no entén la segregació per sexes en l’escola perquè, com altres assumptes com l’escletxa salarial o la conciliació, “té a veure” amb la violència masclista.
Per contra, l’anterior govern del PP va defensar la llibertat dels pares de poder triar col·legis concertats que segreguen per sexe. Quan es va conèixer la citada sentència del Constitucional, el llavors ministre d’Educació, Íñigo Méndez de Vigo, va comentar que l’educació diferenciada era “un exercici més de la llibertat”, ja que ningú està obligat a portar els seus fills a un col·legi que segrega per sexes. Similar opinió va mostrar la Conferència Episcopal, en considerar que la sentència era “una bona notícia, sobretot per als pares”, ja que garanteix el seu dret “per a triar el model d’educació que volen per als seus fills.
