El debat entorn del paper que han d’assumir les diputacions sempre ha estat damunt de la taula entre els partits. L’arbitrarietat amb què funcionen i la llarga llista d’escàndols de corrupció que acumulen han posat en dubte la seua eficàcia a l’hora de gestionar els ajuntaments. Malgrat que tots els partits, excepte el PPCV, han mostrat sempre la seua voluntat de suprimir aquestos organismes, a hores d’ara l’única formació que ha fet el primer pas ferm per a començar el buidatge d’aquestes institucions ha sigut Podem.
La formació morada ja es va quedar amb un sabor agredolç en el Debat de Política General (DPG) perquè un dels seus punts més importants, com era plantejar que la Generalitat assumira els pressupostos de les diputacions, va quedar bloquejat atés que únicament Compromís li va donar suport. Els socialistes van argumentar la seua negativa amb l’argument que la supressió de les diputacions no es put dur endavant sense una reforma de la Constitució.
Aquest dijous, el líder de Podem, Antonio Estañ, va presentar la fórmula per a fer realitat la desaparició de les corporacions provincials mentre arriba la reforma de la carta magna: una llei que convertisca les diputacions en organismes sense decisió política. La normativa preveu que qualsevol actuació en infraestructures, turisme, cultura, esports, educació, salut, benestar social, medi ambient, ocupació i ordre públic siga assumida per l’administració autonòmica. Es tracta d’una mesura pionera en tot el País Valencià que afectaria unes institucions que van ser creades l’any 1838.
Aquesta iniciativa ha sigut de nou ben rebuda per Compromís, això sí, de manera tímida. Tan sols el seu síndic, Fran Ferri, va indicar que veia amb bons ulls la proposta de Podem perquè la societat valenciana “ha mostrat el seu rebuig a aquestes institucions”. La contundència de la coalició valencianista tan sols s’ha reflectit en les paraules però no en els fets. Així mateix, cap dels membres del grup que formen part de l’equip de govern de la institució, que també comparteixen amb els socialistes, s’ha pronunciat en els darrers dies sobre el debat que ha engegat Podem.
Precisament, Ciutadans també tenia entre els punts del seu programa electoral aquest assumpte: “Instarem el govern central a la supressió de les diputacions, enteses com a estructures que suposen duplicitats administratives que fomenten el clientelisme polític”. Tanmateix, el partit taronja va votar en contra de la proposició de resolució presentada per Podem al DPG, que buscava el mateix objectiu.
Les diferents versions dels socialistes
Les diferents opinions i versions dels socialistes sobre les diputacions són un fet. Si bé és cert, que al seu programa electoral no recollien directament l’eliminació d’aquestos organismes, sinó la creació d’una llei de coordinació de les diputacions que continua als calaixos, en anteriors ocasions sí que ho van valorar. De fet, en febrer de 2016 quan Pedro Sánchez es trobava en plena negociació per a poder ser investit com a president del govern espanyol, el pacte que va intentar dur endavant amb Ciutadans contenia la supressió de les diputacions.
També en el seu dia, Alfredo Pérez Rubalcaba va proposar com a substitut de les diputacions la creació d’un Consell d’Alcaldes i d’aquesta manera suprimir els més de 1.000 diputats existents en les 38 corporacions de tot l’Estat i estalviar 1.000 milions d’euros de la despesa. Aquesta mesura, igual que la de Podem, no requeria una reforma constitucional. Igualment, l’expresident Felipe González considera que la supressió de les diputacions seria una recepta per a reduir la despesa pública.
Aquestes opinions es troben molt allunyades del que aquest dijous van assegurar el cap del Consell, Ximo Puig, i el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, després de conéixer la proposta de la formació morada.
