Aquest dijous es va presentar en la Mesa de Concertació Postincendi Forestal de Llutxent un informe sobre l’impacte ecològic del foc en la zona afectada, elaborat per la Fundació Centre d’Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM). Al llarg de més de 50 pàgines es descriu l’efecte de les flames als termes d’Ador, Barx, Gandia, Llutxent, Pinet, Quatretonda i Ròtova.
L’incendi va començar el dia 6 d’agost i va ser extingit el dia 12, després d’afectar una superfície total de 3.270 hectàrees, de les quals 3.146 eren terreny forestal (un 99,94% del total). La prospecció de camp es va realitzar els dies 14, 16 i 17 d’agost i l’informe del CEAM es va acabar el dia 24.
El document destaca el risc d’erosió després de l’incendi, a causa de la desaparició de la coberta vegetal, que s’estima en un 88%, és a dir, un risc molt alt. Aquesta erosió està condicionada també per l’elevada intensitat de les precipitacions en aquesta zona poc després de l’incendi, quan el sòl es troba desprotegit.
Espais protegits i de titularitat pública
El 64% de la superfície total afectada per l’incendi està inclosa en alguna figura de protecció, com ara LIC (Lloc d’Importància Comunitària), Paratge Municipal Protegit o Microreserva. El CEAM destaca el LIC Serres de Montdúver i els paratges naturals del Surar i Parpalló-Borrell.
Pel que fa a la propietat del sòl, l’incendi es va propagar majoritàriament per terreny públic, i va afectar quatre muntanyes d’aquestes característiques que sumen 2.072 hectàrees.
Molts matolls i escassos arbres
Una gran part de la superfície cremada estava coberta de matollar. Així, de les 3.270 hectàrees cremades, l’arbrat només n’ocupava 230. Aquesta “escassa coberta d’arbrat” –segons ho descriu l’informe del CEAM– estava constituïda per pi blanc (Pinus halepensis) i xicotets rodals de pinastre (Pinus pinaster), carrasca (Quercus ilex) i alzina surera (Quercus suber).
Segons es detalla en l’informe, la severitat de l’incendi ha sigut “molt alta”, especialment en l’estrat arbustiu i herbaci. Això es correspon amb “individus completament cremats on només queden les branques més gruixudes i un estrat herbaci en què quasi no es reconeixen restes”. Pel que fa a la majoria de l’estrat arbori, “també ha patit una severitat molt alta, si bé hi ha rodals on la severitat no ha sigut tan alta, mantenint els arbres més del 50% de fulles seques en les copes”.
Amb tot, des del CEAM es mostren optimistes amb la regeneració de la vegetació, així com en el seu paper en la protecció del sòl. Per exemple, quan es va fer la prospecció “s’intuïa la presència d’herbàcies rebrotadores entorn del 30%”. També s’espera que hi haja una bona regeneració de l’alzinar i de les carrasques. Pel que fa als pins, es va observar la dispersió de pinyons, si bé en alguns casos no eren massa abundants.
Restaurar la singularitat ecològica i paisatgística
L’informe inclou algunes recomanacions encaminades a evitar els riscos per a les persones –per exemple, eliminar l’arbrat afectat en zones urbanitzades i als marges de pistes i senders– i a frenar l’escorrentia, entre d’altres. També es recomana que no es faça cap actuació sobre els matolls ni les alzines sureres, “ja que s’espera una bona regeneració”. No obstant això, en el cas concret de l’alzinar sí que es recomana a mitjà i llarg termini un seguiment per a confirmar “la seua capacitat de resiliència”, així com un pla de plantació a mitjà i llarg termini per a “potenciar la seua població”.
El CEAM també posa el focus en la singularitat ecològica i paisatgística de la zona afectada, que “era molt freqüentada per la ciutadania interessada en l’observació de la natura o en la pràctica d’esports a l’aire lliure”. Per això, recomanen que es reposen els “múltiples panells interpretatius, àrees recreatives i senyalitzacions que han quedat completament cremats en l’incendi”. A més, aconsellen que s’incorporen aspectes relacionats amb la interpretació de l’efecte dels incendis i amb la conscienciació ciutadana sobre el risc del foc.
