Ara fa un any, les sensacions que deixava el Debat de Política General (DPG) feien pensar que el Botànic tindria un final de legislatura accidentat. La lectura de la situació es basava més en una anàlisi mecànica d’un govern de coalició que en les circumstàncies concretes o en les relacions de Ximo Puig amb els seus socis de govern.
El 14 de setembre de 2017 Antonio Estañ s’estrenava com a portaveu de Podem. Havia substituït Antonio Montiel, a qui molts en la formació morada retreien una certa feblesa i indefinició en el paper de suport parlamentari del Consell. Estañ va protagonitzar el veritable debat amb Puig al voltant de la situació del país, mentre que PPCV i Ciutadans se centraven en allò que aleshores estava passant a Catalunya, amb el referèndum de l’1 d’octubre a la vista.
Estañ va ser dur amb el president i va demostrar-ho amb l’exigència d’incloure entre les propostes de resolució la taxa turística. Podem va perdre aquell pols que es va allargar fins al debat de pressupostos. Més enllà de la convicció de la formació al voltant de la necessitat de la mesura, la interpretació política general va apuntar a la voluntat de Podem de marcar diferències amb els socis del Botànic per tal que els votants l’identificaren com a l’alternativa d’esquerres.
Un any després i amb les urnes molt més a prop, Podem ha renunciat als polsos amb el govern. Aquest dimarts, a les Corts, Estañ va mantindre la línia argumental del DPG anterior al voltant de les insuficiències, els ritmes cadenciosos, les “pors” i els tacticismes electorals que han impedit portar l’acord de govern a fites més profundes.
Però, va deixar clar que d’ací al final de la legislatura no demanarà “impossibles” que puguen compensar tot el que no s’ha fet. La idea porta implícita la voluntat de continuïtat de l’acord si els resultats de maig de 2019 ho permeten. El canvi de perspectiva i d’actitud de Podem no ha sigut del tot pacífica. Alguns sectors del partit havien defensat el rescat de la taxa turística en forma de condició necessària per a continuar fent costat al Consell.
Compromís, garant del Botànic
Si l’actitud de Podem durant el debat pot ser qualificada de conciliadora, la de Compromís ha de conceptuar-se com a reivindicativa, en aquest cas dels mèrits que haja pogut tindre l’Acord del Botànic. El mateix pacte és el gran capital polític que els tres partits signants volen atresorar per a la campanya electoral.
Mentre que Estañ es va erigir com a l’observador participant que vetla perquè el ritme no afluixe, el portaveu de la coalició valencianista, Fran Ferri, va presentar la formació com al ciment que ha dotat de fonaments un govern de coalició que va permetre sobretot foragitar la dreta de la Generalitat després de 20 anys de governs ininterromputs.
Ferri va afirmar que Compromís va creure en el Botànic fins i tot abans de constituir-se i quan alguns socialistes encara defensaven “un pacte amb Ciutadans amb el suport implícit del PPCV”. Segons aquesta visió, la coalició ha permés l’estabilitat del govern, fins i tot quan, de nou, alguns socialistes han posat en dubte la continuïtat arran de les discrepàncies d’aquest estiu.
El portaveu valencianista va exalçar el seu grup parlamentari, tot presentant-lo com a l’encarnació de les lluites per la llengua, el territori i l’educació que durant dues dècades van representar bona part de la consciència cívica i crítica del país i de les quals el Botànic és la màxima expressió i conseqüència política.
“Llarga vida al Botànic!”, va proclamar Ferri després de recordar que, tot i la bona sintonia general durant els tres anys de govern, Compromís també té reivindicacions aparcades o encara lluny d’acomplir-se que formen part de la seua identitat política, com ara la desaparició de les diputacions, la comarcalització, el requisit lingüístic general per a tota l’Administració i la taxa turística “de gestió municipal”.
Després d’escoltar els socis de govern i les amables rèpliques del president, al portaveu socialista, Manolo Mata, només li quedava expressar la seua satisfacció. Sense voluntat de ser “hiperbòlic”, el síndic del PSPV va qualificar de “revolucionari” el canvi experimentat pel país en els darrers tres anys. “La política és molt xula“, va afirmar entusiasmat tot just començar la darrera intervenció dels portaveus parlamentaris.
