El Consell ha aprovat els nous reglaments d’organització i funcionament (ROF) de la Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic i de l’Institut Valencià de Finances (IVF), encapçalat per Manuel Illueca. D’aquesta manera, la Generalitat reestructura les competències de l’IVF i culmina el seu procés d’escissió per a convertir-lo en un banc públic de la Generalitat destinat a la promoció d’iniciatives econòmiques i socials al servei de les empreses, entitats i autònoms del País Valencià.
Per a això, el nou Institut Valencià de Finances es dedicarà en exclusiva a l’activitat creditícia, la qual cosa comporta el traspassar les competències que exerceix actualment en matèria de política financera i l’Agència de Certificació Electrònica a la conselleria.
Entre els seus canvis introduïts pel nou ROF, destaca la nova composició del Consell General de l’IVF, que passa de deu a huit consellers, dels quals cinc seran independents de reconegut prestigi, que hauran de reunir els mateixos criteris d’idoneïtat aplicables a les entitats privades de crèdit. Els consellers seran nomenats per a un període de tres anys, amb la possibilitat d’una reelecció, tal com ha explicat la vicepresidenta, Mónica Oltra.
A més, se suprimeix la Comissió d’Inversions com a òrgan de govern de l’IVF i, per a donar suport al Consell General, es creen quatre comissions delegades: la Comissió de Riscos; la Comissió de Nomenaments i Retribucions; la Comissió d’Auditoria i Compliment, i la Comissió de Transparència i Responsabilitat Social Corporativa.
Assignació de competències en la conselleria
Paral·lelament, el nou ROF de la conselleria assigna les competències que deixa l’IVF a diferents àrees. En concret, les competències de Política Financera s’integren en la Subdirecció General de Finançament Autonòmic i Política Financera, dependent de la Secretaria Autonòmica de Model Econòmic i Finançament. Per a això, es creen dos serveis, de Política Financera i de Coordinació i Suport Jurídic.
Quant a l’Agència de Certificació Electrònica, passa a adscriure’s a la Secretaria Autonòmica d’Hisenda, dins de la Direcció General de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DGTIC).
La resta de canvis, bàsicament en la DGTIC, tenen com a finalitat oferir un millor i més individualitzat servei a les conselleries, donat el caràcter transversal del departament d’Hisenda. Concretament, els canvis en aquest nou ROF potenciaran els serveis d’informàtica i gestió d’aplicacions, així com de tresoreria, al mateix temps que garantiran el compliment dels reptes en administració electrònica assumits.
Així, amb la finalitat d’incrementar l’eficiència en matèria d’administració electrònica, es crea un servei propi per a aquestes funcions, desdoblant l’actual Servei d’Aplicacions Corporatives i Administració Electrònica. Igualment, en la DGTIC es crea el Servei d’Organització i Gestió Econòmic-Pressupostària, amb noves funcions d’organització i potenciació de la gestió econòmica i pressupostària, incloent la gestió dels fons cofinançats.
També es crea el Servei d’Aplicacions d’Hisenda en l’àmbit economicofinancer, mentre que l’actual Servei d’Aplicacions d’Hisenda passa a denominar-se Servei d’Aplicacions d’Hisenda en l’àmbit Tributari, de Nòmines i Fons Europeus.
Finalment, per a potenciar la presència de la DGTIC en les conselleries a les quals presta servei, s’elimina el Servei d’Aplicacions Departamentals amb la finalitat de crear una Subdirecció General de Sistemes d’Informació Departamental, que comptarà amb 5 serveis d’informàtica: per a Presidència i Transparència; per a Igualtat i Serveis Socials; per a Economia Sostenible i Ocupació; per a Agricultura i Medi ambient, i per a Habitatge i Obres Públiques.
Dins de la Secretaria Autonòmica d’Hisenda i sota la Subdirecció General de Tresoreria, es creen dos nous serveis: el Servei Fiscal i d’Anàlisi i el Servei de Seguiment de la Gestió de Tresoreria. La creació d’un servei fiscal específic ve motivada per la necessitat d’atendre la creixent complexitat en la gestió d’obligacions tributàries de la Generalitat davant l’AEAT.
Millora de la gestió de les reclamacions
Finalment, es crea el Jurat Econòmic Administratiu de la Generalitat, que dependrà directament del conseller d’Hisenda i que actuarà com a òrgan col·legiat que assumirà les reclamacions econòmic-administratives sobre els tributs cedits per l’Estat però gestionats per la Generalitat. D’aquesta manera, es millorarà la gestió de les reclamacions dels valencians respecte als impostos cedits.
