Aquest dimecres 1 d’agost finalitza el permís d’estada de 45 dies que el govern de Pedro Sánchez va atorgar per raons humanitàries als 629 migrants i refugiats rescatats en aigües del Mediterrani pel vaixell Aquarius i que van desembarcar al port de València el passat 17 de juny.
Dels 629 passatgers de l’Aquarius, un total de 608 han formalitzat ja la seua sol·licitud d’asil, segons han informat a Europa Press fonts del Ministeri de l’Interior, que precisen que aquesta xifra pot ampliar-se. Les persones que han formalitzat el seu accés al procés fins al moment són 537 adults i menors acompanyats, mentre que els altres 71 són menors estrangers no acompanyats. Per a 15 dels migrants s’iniciaran els tràmits d’expulsió en aplicació del règim general d’estrangeria.
Aquestes mateixes fonts han assenyalat que els ministeris d’Interior i de Treball, Migracions i Seguretat Social desconeixen ara com ara si alguna de les 608 peticions de protecció internacional formalitzades ha sigut admesa a tràmit i ha sigut denegada.
21 peticions d’asil no formalitzades
Per la seua part, hi ha un total de 21 passatgers de l’Aquarius que no han formalitzat fins al moment el procediment: 15 d’ells són adults i menors acompanyats i 6 són menors sense acompanyament, d’acord amb les dades facilitades a Europa Press.
En desembarcar al port de València, el govern espanyol va garantir l’accés al procediment d’asil a tots els rescatats per l’Aquarius. Així, es va repartir un volant perquè els passatgers pogueren manifestar la seua voluntat de demanar asil: en aquell moment, tots els migrants menys un van expressar la seua intenció de fer-ho, 274 d’ells a França, van assenyalar fonts de la Policia Nacional. En qualsevol cas, aquesta petició d’asil ha de ser posteriorment ser formalitzada per a poder ser valorada per part de les autoritats espanyoles.
La coordinadora estatal del servei jurídic de la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR), Paloma Favieres, va explicar a Europa Press que en el termini d’un mes des que es formalitza la petició han de rebre una resposta: o bé l’admissió a tràmit o la denegació de la seua demanda de protecció internacional. A partir d’eixe moment, la llei estableix un màxim de sis mesos per a donar una resposta definitiva sobre l’estatus del sol·licitant.
No obstant això, fonts del departament que dirigeix Fernando Grande-Marlaska recorden el “col·lapse” de l’Oficina d’Asil i Refugi (OAR) que, juntament amb el Ministeri de l’Interior, és l’encarregada de tramitar els expedients d’asil. D’acord amb les paraules del ministre en seu parlamentària, l’OAR està “en una situació lamentable” tant de recursos humans com tecnològics per a atendre les sol·licituds noves i pendents.
Una vegada complit el permís temporal d’estada a Espanya de 45 dies, als passatgers de l’Aquarius que compten amb una petició d’asil formalitzada a l’estat espanyol “se’ls aplica la legislació” igual que a totes les persones que es troben a Espanya en situació irregular, asseveren fonts d’Interior. Entre altres coses, tenen el dret a romandre a l’Estat fins que es resolga la seua sol·licitud, excepte reclamació d’un altre país de la Unió Europea o d’un Tribunal Penal Internacional, segons els requisits establits pel Ministeri.
Durant aquest període, es procedirà a confirmar si els sol·licitants són mereixedors de rebre l’estatus de refugiat, de beneficiar-se de protecció subsidiària, o bé, d’optar a altres formes de protecció previstes en la legislació, com ara l’autorització de residència temporal per raons humanitàries.
Situació dels migrants
Respecte a la situació dels migrants de l’Aquarius, 486 es troben en acollida mentre que els altres 143 no consten fent ús dels recursos assistencials posats a la seua disposició. En qualsevol cas, segons les mateixes fonts d’Interior, estan identificats malgrat estar sota un règim de lliure moviment, igual que la resta.
Segons les xifres proporcionades, de les quasi 490 persones acollides 78 ja han sigut traslladades a França, país en el qual van demanar asil i la sol·licitud de les quals va ser acceptada per a ser tramitada allí, encara que altres dues persones estan pendents de viatjar al país gal, a l’espera de rebre pròximament l’alta hospitalària a Espanya.
La resta de migrants acollits (408) es troba en dependències assistencials en diferents autonomies. La majoria d’ells estan al País Valencià, on estan en centres d’acollida un total de 169 migrants. Altres 75 persones estan a Andalusia; 26, a Múrcia; 22, a Aragó; 19, a Navarra; altres 19, a Madrid; 16, a Balears; 15, a Catalunya; 14, a Castella i Lleó; 10, a Galícia; altres, 10, al País Basc; 6, a Extremadura; 5, a Cantàbria, i 2, a Castella-la Manxa.
D’altra banda, d’eixos més de 140 passatgers que no utilitzen els recursos assistencials posats a la seua disposició, 77 són menors no acompanyats la guarda dels quals i tutela està en mans de la Generalitat; 61 són adults; 2 estan hospitalitzats per problemes mèdics i altres 2 són els que estan pendents de viatjar a França.
